Recursos

Última actualització: 16/09/2020

Aquest es un petit obrador on s'amunteguen eines, instruments i recursos gratuïts per mitjà d'enllaços a webs sobre lingüística o literatura, com ara diccionaris, enciclopèdies, criteris o convencions, poètica, refranys, traductors i concursos, entre d'altres. També hi trobareu referències a l'escriptura administrativa, acadèmica i jurídica.

1. Diccionaris, enciclopèdies o glossaris de tipus generalista

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2). Enllaça amb altres diccionaris, entre els quals el de sinònims d'Albert Jané. Existeixen fins a set condicions de cerca, una de les quals és «Acabada en», per mitjà de la qual s'obtenen paraules acabades d'una determinada manera, la qual cosa és útil si es pretén redactar un text amb rima consonant. Aquest servei també es pot aconseguir amb el diccionari Regex (vegeu més avall).

A més dels continguts propis de l'enciclopèdia, conté el Gran Diccionari de la llengua catalana, el conjugador verbal, diversos diccionaris de traducció i nombrosos diccionaris específics en funció de la matèria. Determinats continguts (com per exemple els diccionaris multilingües o el Diccionari de Sinònims Franquesa) són d'accés restringit.

Aquesta singular pàgina del filòleg, lingüista, traductor i corrector andreuenc Jaume Salvanyà conté un recull de significats, expressions i paraules d'ús habitual que, tanmateix, no consten al DIEC.

És l'enciclopèdia en línia de contingut lliure més coneguda. Creix i evoluciona de forma altruista, col·laborativa i en múltiples llengües. El català fou la tercera llengua a integrar-s'hi, després de l'anglès i l'alemany. Existeixen nombrosos projectes o serveis vinculats a aquesta enciclopèdia, com ara els canals Viquinotícies o Viquidites (citacions, frases fetes i locucions i dites populars) i el Viccionari. L'Amical Viquipèdia és l'organització independent sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia, els seus projectes germans, el coneixement lliure en català i la cultura catalana a dins i fora de la xarxa.

2. Diccionaris multilingües i de sinònims i antònims

Aquest diccionari vinculat al DIEC és el resultat de l'obra gestada per l'escriptor, lingüista i traductor català Albert Jané i Riera. Permet consultar paraules que comencin, continguin o acabin en determinats mots o segments de mot. L'aplicació proporciona una extensa llista de sinònims, la qual cosa permet escollir la paraula que millor s'adigui al significat o context del mot en qüestió. Clicant a cadascuna de les paraules resultants es pot accedir a nous sinònims.

Aquest diccionari del Grup Enciclopèdia Catalana ofereix la informació pròpia d'un diccionari generalista. Així mateix, ofereix tres modalitats específiques de diccionari: escolar, medicina i traductor multilingüe (català, castellà, anglès, francès i alemany)

A banda del diccionari terminològic convencional, aquest web de l'editorial VOX ofereix un diccionari de sinònims i antònims així com diversos diccionaris de traducció (concretament, del català a l’anglès, al castellà i al francès, i viceversa).

Aquest servei que ofereix El Punt Avui es nodreix de diverses fonts o bases de dades, com ara el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Viquipèdia, l'OpenThesaurus-ca (de Softcatalà) i el traductor automàtic Apertium. Per a cada mot o concepte, el servei en qüesitó proporciona la descripció del Diccionari de l'IEC, l'article corresponent de la Viquièdia, els sinònims disponibles i la traducció al castellà, a l'anglès, al francès, a l'italià, al portuguès, a l'aranès, a l'occità i a l'esperanto.

El portal Softcatalà (vegeu l'apartat «Recursos i serveis múltiples») ofereix un diccionari multilingüe (que proporciona definicions i traduccions a l'anglès, a l'alemany, al francès, a l'italià i al castellà) i també un de sinònims.

3. Abreviatures, símbols, majúscules i minúscules, topònims i gentilicis

Aquest recull ordenat d'abreviatures i símbols és un servei accessori que proporciona el Diccionari.cat.

El Lèxic Obert Flexionat de Català (LOFC) és un servei de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Ofereix un diccionari de topònims i gentilicis, de noms deverbals (és a dir, que deriven directament d'un verb), de manlleus, de divisió sil·làbica de paraules (per al recompte de síl·labes en versos, es pot utilitzar el servei de Softcatalà [vegeu l'apartat «rimes i síl·labes»]) i per a mots encreuats.

A l'apartat «llengua» d'aquest web del Ministeri de Cultura d'Andorra s'hi ofereixen recursos de diversos tipus, com per exemple correctors i traductors, toponímia i vocabulari bàsic dels grans magatzems. A l'apartat «utilitats» hi consta un ampli ventall d'enllaços a nombrosos recursos en línia: diccionaris, majúscules i minúscules, tractaments protocolaris, models de documents, frases fetes, etc.

4. Dubtes i consultes lingüístiques

ésAdir és el portal língüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audovisuals (CCMA). Permet formular consultes lingüístiques en relació amb els dubtes més habituals que planteja l'ús de la llengua catalana, en el context dels mitjans de comunicació. A les respostes, s'hi detallen exemples recomanables (marcats en negreta) i opcions desaconsellables (en cursiva).

LanguageTool és una eina de revisió de texts de codi obert, és a dir: per a dissenyar i desenvolupar continguts de programació informàtica. En aquest web de la comunitat LanguageTool s'enumeren regles d'errors i pautes de correcció en diversos idiomes, entre els quals el català. També ofereix un servei en línia i gratuït de revisió ortogràfica, gramatical i d'estil, si bé encara no està actualitzat amb la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'Optimot coordina l'acció de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i del Centre de Terminologia (TERMCAT), motiu pel qual permet formular consultes lingüístiques amb la informació elaborada i mantinguda per aquests dos ens. També permet accedir a un servei d'atenció personalitzada quan no es troba la resposta al dubte lingüístic.

El TERMCAT coordina l'activitat terminològica en llengua catalana i la normalització dels neologismes. Entre altres serveis, ofereix la possibilitat de plantejar consultes en línia (el Cercaterm) i d'assessorament terminològic. També inclou una llista de diccionaris en línia de termes agrupats en cinc grans sectors temàtics (ciències humanes, ciències de la vida i de la salut, ciències jurídiques i econòmiques, esports i indústria i tecnologia) i matèries.

5. Rimes i síl·labes

Aquesta aplicació en línia permet localitzar paraules agrupades amb una determinada terminació. Per fer-ho, es pot escriure la terminació desitjada al camp «Cadena» i el símbol del dòlar nord-americà a continuació (per exemple, «ona$»). Es pot deixar el camp «Filtre» en blanc i marcar l’opció «Totes les categories», la qual cosa permetrà que les paraules quedin agrupades segons si són adjectius, noms, verbs, etc.

També es poden obtenir rimes seleccionant la condició de cerca «Acabada en» del DIEC2.

Aquesta aplicació en línia separa síl·labes en diversos idiomes (català, anglès, castellà, francès, italià i portuguès). També indica si la paraula és aguda, plana o esdrúixola. Així mateix, proporciona dades complementàries, com ara l'existència de diftongs o d'hiats, el significat d'algunes partícules de la paraula (en particular, prefixos i sufixos) i la paraula a l'inrevés (casa -> asac). Si s'introdueix més d'una paraula al cercador, el resultat es mostra paraula a paraula.

Aquest servei del portal Softcatalà (vegeu l'apartat «Recursos i serveis múltiples») permet introduir una una paraula, una frase o un poema sencer i, tot seguit, l'aplicació en línia mostra la separació i el recompte de síl·labes amb criteri gràfic (sense tenir en compte elisions i sinalefes), fonètic (tenint en compte elisions i sinalefes) i poètic (és a dir, comptant fins a l’última síl·laba tònica de cada vers, i entre parèntesis proporciona el resultat de restar les possibles elisions i sinalefes).

La divisió sil·làbica paraula a paraula també es pot consultar al web del Lèxic Obert Flexionat de Català (LOFC).

6. Parèmies, refranys i frases fetes

El Refranyer és un web que recull més de 45.000 dites i frases fetes agrupades en un ampli ventall temàtic basat en paraules clau. Aquesta recopilació és obra de José Gargallo Gregori.

Enxaneta.info és una pàgina web sobre qüestions lingüístiques que conté, entre d'altres, exercicis i un glossari de conceptes relacionats amb l'ús de la llengua. També ofereix un petit repertori de frases fetes ordenades alfabèticament.

La Fundació Espavila ofereix un repertori de frases cèlebres, en general relacionades amb el seu projecte corporatiu i assistencial, orientat al foment de valors vinculats amb la cultura, l'esforç i la motivació.

Aquest web sobre parèmies (proverbis, dites o frases fetes) és un vast projecte del filòleg, lingüista i bloguer català Víctor Pàmies i Riudor. El web conté enllaços a treballs i reculls paremiològics, entre d'altres. El promotor també és autor de paremiologia catalana comparada digital, que recull nombroses parèmies localitzables per temes amb la possibilitat d'incloure en la cerca variants, sinònims o equivalents idiomàtics. També és interessant el seu refranyer temàtic.

Els Refranys més usuals de la llengua catalana és un recull de dites i frases fetes a càrrec de Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte.

Aquest web permet refrescar mots de naturalesa diversa, dels quals n'ofereix la definició, l'etimologia i alguns exemples concrets, i també refranys o dites populars.

Aquest diccionari de Maria Teresa Espinal (UAB) es va publicar amb la col·laboració de diverses administracions. Les persones usuàries poden cercar per concepte («victòria», «dolor», «edat», etc.) o per frase feta (mitjançant un mot clau, per exemple). L'aplicació proporciona definicions i exemples de cada frase feta, així com expressions equivalents o de sentit similar.

7. Cursos en línia de català

Coordina diversos recursos lingüístics en català i en occità, així com de la Llengua de Signes Catalana. Ofereix diversos serveis, en els quals l'Optimot, i enllaços a webs com el Parla.cat (cursos en línia de català), el del Voluntariat per la Llengua i a eines o aplicacions de traducció automàtica.

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) organitza diversos cursos de català, presencials i virtuals, de tipus general, complementari o especialitzat.

8. Traductors automàtics en línia

En aquest apartat s'hi enumeren eines de traducció gratuïtes i en línia que incorporen la llengua catalana. No és una llista exhaustiva ni completa. En tot cas, demostra que hi ha molts traductors automàtics en línia a banda dels més coneguts i utilitzats, com poden ser Google Traductor i Softcatalà.

Alguns d'aquests traductors, com ara Apertium i el mateix Google Traductor, permeten traduir documents de forma automàtica. Cal que estiguin en un format convencional de processador de textos (i, lògicament, repassar-los després). Apertium també permet traduir webs, una funció que Google Traductor ja no ofereix en relació amb pàgines web noves.

9. Recursos i serveis múltiples

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Un dels apartats de la seva pàgina web consisteix en un recull d'eines i recursos gratuïts a disposició de la ciutadania, com ara guies didàctiques, estudis i publicacions diverses, tríptics, adhesius, models de documents, etc.

Softcatalà és una associació sense ànim de lucre registrada el 1998, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies.

Aquest portal ofereix nombrosos recursos i serveis, com ara de traducció, de correcció, de diccionaris (multilingües i de sinònims) o d'aplicacions diverses, així com també programari lliure en català. Softcatalà proveeix a Open Office el corrector basat en el diccionari general de la llengua catalana, el diccionari de sinònims (tesaurus) i el diccionari català de partició de mots, entre d'altres.

10. Bases de dades de concursos literaris

Cada any es convoquen nombrosos concursos literaris arreu dels territoris de parla catalana. Tanmateix, no hi ha una base de dades global que contingui totes aquestes convocatòries, per bé que algunes d'aquestes llistes (en particular, la de l'AELC i la del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) són molt conegudes. En qualsevol cas, és possible que alguns certamens no apareguin en cap base de dades.

La llista següent inclou, només, algunes de les bases de dades més conegudes d'aquestes convocatòries. Convé remarcar que no existeix una regulació de mínims sobre els premis literaris, de manera que sempre cal llegir amb atenció les bases de cada convocatòria i és aconsellable veure'n la trajectòria o l'evolució. Sobre les virtuts i les inconveniències dels premis literaris, resulta interessant la lectura de l'article «Premis a debat», del periodista i escriptor David Marín, publicat al digital La República el 26/04/2019. Igualment, és interessant, il·lustratiu i eloqüent el recull de condicions singulars elaborat per l'escriptor i periodista Andreu Sotorra, intitulat «Gràcies i desgràcies de les Bases dels Premis Literaris».

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) manté una llista extensa i actualitzada setmanalment dels premis literaris vigents. S'enumera el nom del guardó, s'indica la data límit d'admissió dels originals i s'hi afegeix un enllaç a les bases del concurs. Convé tenir present que l'AELC no difon concursos promoguts per entitats administratives i altres sense ànim de lucre en els quals la quantia a percebre per l'obtenció del guardó es converteix en avançament dels drets d'autor.

Aquesta pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona enumera alfabèticament els premis literaris que es convoquen i es lliuren a Barcelona. En alguns casos inclou un enllaç a la llista de guanyadors o a l'entitat que convoca el certamen.

Alerta: amb caràcter general, aquesta base de dades no indica si el termini està obert en relació amb cadascun dels concursos que hi apareixen. Tampoc no proporciona cap enllaç a les bases de les eventuals convocatòries en curs. En conseqüència, cal buscar o consultar aquestes dades a través d'altres fonts.

L'Observatori de Cultura de les Illes Balears, a través de la seva pagina web, ofereix notícies actualitzades en l'àmbit cultural concernents a les Illes. Un de les seccions és la relativa a les convocatòries, i dintre d'aquesta secció es pot clicar l'opció «premis i concursos». Apareixen certamens artístics i literaris convocats sobretot a les Illes. Els concursos es mostren ordenats de més recent a més antic, i permeten consultar les bases completes.

El Cercador d'Informació i Documents Oficials (CIDO) és una eina de la Diputació de Barcelona que permet consultar actes jurídics i convocatòries oficials promoguts per entitats del sector públic (no només de Catalunya). Un dels filtres que es pot escollir és «Subvencions» i, dintre d'aquest àmbit, es pot seleccionar la matèria desitjada (per exemple, «Arts escèniques. Cultura. Esports. Joventut. Lleure. Sector audiovisual. Turisme» i, tot seguit, l'opció «Activitats literàries, biblioteques i lectura»). L'enllaç que es proporciona en aquest web ja condueix a una consulta de premis literaris vigents convocats per entitats del sector públic. La selecció es pot ordenar per data, institució o títol del certamen.

Aquesta pàgina web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya enumera un gran nombre de premis literaris en llengua catalana. Es poden efectuar consultes ordenant o filtrant per diversos ítems (nom del premi, modalitat [narrativa, poesia, assaig, etc.], entitat convocant i termini). De cada un, se n'ofereix les bases íntegres a l'última columna de la taula. També hi ha la possibilitat de descarregar-se un arxiu en format de full de càlcul amb totes les convocatòries vigents. Juntament amb la llista de l'AELC, i malgrat algunes inconveniències de format, és una de les bases de dades més completes en aquesta matèria; n'és una prova el fet que el portal escritores.org s'hi remet quan es refereix als premis literaris en català.

Aquesta pàgina web de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana enumera gairebé dos-cents premis literaris que es convoquen regularment al País Valencià. De cada premi, n'ofereix una breu fitxa amb un resum de les bases i dades de contacte (telèfon, correu electrònic i web) de l'entitat que el convoca.

Alerta: amb caràcter general, aquesta base de dades no indica si el termini està obert en relació amb cadascun dels concursos que hi apareixen. Tampoc no proporciona cap enllaç a les bases de les eventuals convocatòries en curs. En conseqüència, cal buscar o consultar aquestes dades a través d'altres fonts.

Existeixen diversos premis convocats per editorials del Grup62. Es pot consultar l'última persona guanyadora i, en general, les bases de l'última convocatòria. Cal entrar en cadascuna d'aquestes bases per saber si el termini està obert.

Aquesta pàgina web de l'Ajuntament de Palma conté un llistat dels darrers concursos actius convocats en diversos llocs. Una part d'aquests concursos són per a obres literàries amb un especial èmfasi en les convocatòries de Mallorca. El llistat s'actualitza regularment.

11. Altres recursos de foment i difusió d'obres ja escrites

Aquesta pàgina del web de l'escriptor i periodista Andreu Sotorra conté la llista de persones guardonades en la majoria dels premis literaris en llengua catalana concedits des del 2002. També enumera altres persones premiades amb reconeixements significatius en el panorama literari internacional.

El portal Issuu.com (només en anglès) permet, en la seva modalitat d'ús gratuït, maquetar i editar textos digitalment, també il·lustrats. L'editor pot decidir si les persones usuàries poden descarregar el document editat.

Aquest web de la Generalitat de Catalunya proporciona informació literària, projectes i activitats promoguts per la Institució de les Lletres Catalanes. Entre altres serveis, s'hi pot trobar informació sobre el programa Lletres a les aules, per apropar la creació literària a l'alumnat del país, i Lletres en viu, per acostar l'escriptura amb la lectura.

Aquesta pàgina del web, guanyador del premi Lletra 2004, permet publicar gratuïtament textos literaris de diversos gèneres en llengua catalana. Cal registrar-se. El nom d'usuari pot ser real o fictici, en cas que es vulgui mantenir l'anonimat.

12. Llenguatge acadèmic, administratiu i jurídic

El CUB (llibre d'estil de la Universitat de Barcelona [UB]) ofereix un ampli repertori de criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions (per exemple, el format de les citacions, l'ús de signes de puntuació, etc.) que es poden aplicar a contextos genèrics més enllà de l'àmbit acadèmic o institucional de la UB.

El Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra ofereix un recull d'eines i recursos en línia per a diversos idiomes (català, anglès, castellà, francès, occità, etc.). En el cas concret del català, mostra enllaços a diccionaris, enciclopèdies, aplicacions de conjugació verbal, correctors i llibres d'estil.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) ofereix un material lingüístic específic (glossaris, expressions, models de documents, etc.) en relació amb l'àmbit administratiu. El manual que trobareu en aquest enllaç és un dels més emblemàtics en aquesta matèria. Conté plantilles de documents administratius (inclosos models de sol·licitud), referències normatives, exemples d'expressions i referències complementàries, com ara el tractament protocol·lari.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix diversos recursos i un material lingüístic específic en relació amb l'àmbit jurídic. L'enllaç anterior permet accedir als serveis en qüestió.

El web del Servei Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona conté enllaços a diccionaris, a consultes terminològiques i a pautes per a la redacció de documents.

El web del Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya conté criteris ortogràfics i gramaticals, una proposta d'eines per a una comunicació eficaç i un complet recull de convencions formals, com ara abreviatures, tractaments protocol·laris i orientacions per a un ús no sexista de la llengua.