Estovalles de colors
Nadal 2025
Nadal 2025
«Vosaltres sabeu quin és el colmo d’una solterona? No? El colmo d’una solterona és haver passat quaranta Nadals i cap nit bona.»
Cesc Queral, la Vicenteta (1948 – 2025)
Audiovisual elaborat amb imatges cedides per Maria Àngels Parareda. Moltes gràcies!
Sant tornem-hi! Toca parar taula,
que no falti cap detall ni plat;
del renou, ningú no se n'escapa
doncs, tant per tant, posa-hi voluntat!
No n’hi ha prou amb decorar la casa
ni amb passar tot un dia als fogons;
per gaudir d’una bona vetllada
cal molt més que beures i torrons.
Al bell mig de la nostrada sala,
on transcorre tota l’acció,
tindrà lloc la festa acostumada
que segueix la pauta d’un guió.
Amb tot el caliu d’una abraçada,
rebràs, un any més, els comensals
i endolciràs una estona grata
a despit dels ais habituals.
Potser mentre sona una nadala
o enmig d’un estol de resplendors,
mostraràs els seients en rotllana
entorn d’estovalles de colors.
I abans no s'ocupi la bancada
per gaudir de l’abundant menú,
hauràs pensat en quin lloc s’adapta
al temperament de cadascú.
Un racó per qui no vol gatzara,
l’espai cèntric per qui es fa notar,
el cul del jaumet, de cap de taula
i en el record, qui no pot faltar.
Els sentits conjuraran un àpat
que dins la ment s’havia esvanit,
i la vivor d’aquesta fiblada
se’t clavarà com un vell neguit.
I malgrat la força de la claca,
percebràs la llum d’un espurneig;
no sabràs d’on ve la llambregada
ni com dansa enmig del bellugueig.
Guimbarà del plat a la safata,
cap a la gerra i al cullerot,
de la copa a l’ampolla de cava,
entre els coberts i de got en got.
I al final, en l’última gambada,
saltarà cap a un moble allunyat;
somriuràs quan impacti a la cara
de qui et mira des d’un vell retrat.
Ja de nit, sota un mantell de calma,
veuràs l'excedent del gran banquet,
metàfora dels camps de batalla
que fan pensar en un món de pamflet.
Mentre la gent benestant proclama
que és nit de pau, que cal somiar,
hi ha una guerra que mai no descansa,
hi ha una nit que no pot acabar.
I al cor d’una pau immaculada,
feta de recances i d'anhels,
hi acotxaràs un bri d'esperança
perquè, tanmateix, brillen estels.
Bon Nadal, bon Any Nou i bons Reis!
Ara fa quaranta-tres anys, en un racó de la sala de la Casa Nova del Grau, sota un ginebre frondós i ben guarnit, hi havia algú que jugava amb un pessebre...