Sant tornem-hi! Toca parar taula,

que no falti cap detall ni plat;

del renou, ningú no se n'escapa

doncs, tant per tant, posa-hi voluntat!

No n’hi ha prou amb decorar la casa

ni amb passar tot un dia als fogons;

per gaudir d’una bona vetllada

cal molt més que beures i torrons.

Al bell mig de la nostrada sala,

on transcorre tota l’acció,

tindrà lloc la festa acostumada

que segueix la pauta d’un guió.

Amb tot el caliu d’una abraçada,

rebràs, un any més, els comensals

i endolciràs una estona grata

a despit dels ais habituals.

Potser mentre sona una nadala

o enmig d’un estol de resplendors,

mostraràs els seients en rotllana

entorn d’estovalles de colors.

I abans no s'ocupi la bancada

per gaudir de l’abundant menú,

hauràs pensat en quin lloc s’adapta

al temperament de cadascú.

Un racó per qui no vol gatzara,

l’espai cèntric per qui es fa notar,

el cul del jaumet, de cap de taula

i en el record, qui no pot faltar.

Els sentits conjuraran un àpat

que dins la ment s’havia esvanit,

i la vivor d’aquesta fiblada

se’t clavarà com un vell neguit.

I malgrat la força de la claca,

percebràs la llum d’un espurneig;

no sabràs d’on ve la llambregada

ni com dansa enmig del bellugueig.

Guimbarà del plat a la safata,

cap a la gerra i al cullerot,

de la copa a l’ampolla de cava,

entre els coberts i de got en got.

I al final, en l’última gambada,

saltarà cap a un moble allunyat;

somriuràs quan impacti a la cara

de qui et mira des d’un vell retrat.

Ja de nit, sota un mantell de calma,

veuràs l'excedent del gran banquet,

metàfora dels camps de batalla

que fan pensar en un món de pamflet.

Mentre la gent benestant proclama

que és nit de pau, que cal somiar,

hi ha una guerra que mai no descansa,

hi ha una nit que no pot acabar.

I al cor d’una pau immaculada,

feta de recances i d'anhels,

hi acotxaràs un bri d'esperança

perquè, tanmateix, brillen estels.

Bon Nadal, bon Any Nou i bons Reis!