No n'hi ha prou amb la naixença

30 de maig de 2024

Ja va pregonar-ho en Sisa

sense deixar-se ningú:

casa meva és casa vostra

si és que hi ha cases d’algú.

En tot cas, no es cap sorpresa

que cada casa és un món,

i aquest món s’ha de conèixer

per saber de què es compon.

I per aportar-hi sempre

un granet enriquidor,

i no pas només la queixa

o el retret fustigador.

Per poder ser part activa

en aquest nostre país,

cal que tothom qui l’estima

deserti de ser submís.

Vet aquí la gran feinada

de qui vol ser català;

ha de mantenir la llengua

i s’ha de saber explicar.

El dret a una vida digna

és quelcom que costa prou;

per això, convé fer xarxa

a més de lluitar pel sou.

Quan s’ha de migrar per força

cada trava és un fibló;

facilitem-los que aprenguin

a expressar-se sense por.

Si els parlem en llengua pròpia

els compensarem l’esforç

i els mostrarem la riquesa

que ha fet bategar tants cors!

Ja sabem que molts es neguen

a comprendre el català;

són aquells que, por conquista,

només volen imposar.

Cal dir que tenen de cara

els poders d’un mal estat,

el mateix estat que malda

per tenir-ho tot lligat.

Pobra gent d’ànima trista

que accepta un estat podrit!

Tanmateix, qui no té excusa

és qui ho sap i en treu profit.

No n’hi ha prou amb la naixença,

com ens va dir Pere Quart:

català és qui no renega

–tan se val la provinença

i allò que busca o espera–

d’aquest poble universal.

Cal fer nostra la bandera

de germanor i llibertat!

La ressaca electoral

16 de maig de 2024

Au partits de casa nostra

no us llepeu més les ferides;

parleu clar d’independència

i guanyeu-vos cada vot.

Demostreu sense vergonya

que teniu clara la fita;

no ens vingueu amb més punyetes

ni el sermó del «mentrestant.»

Empasseu-vos l’altivesa

i fixeu l’acord de mínims;

prou veieu, sinó, què passa:

marxa enrere, com els crancs.

El tren Pinxo de Banyoles

fa pam i pipa a la Renfe;

ja no som ni de tercera

per deixadesa moral.

Se’ns pixa a la cara l’Íbex,

els lloguers estan pels núvols,

han engolit bancs i caixes

i es margina el català.

Massa gent hi ha decebuda;

massa poc, la bufetada;

quan es perden bous i esquelles

potser es perd tot el ramat.

Tothom suma, ningú sobra;

tanmateix, un lideratge

s’assoleix assumint riscos

i no pas fent bé la cort.

Ni amb promeses massa fàcils,

ni amb promeses massa dòcils,

ni amb promeses que prometen

per després d’haver promès.

Al final, no és tan difícil:

només cal marcar una ruta,

convinguda i ben viable,

i no passar-se de llest.

Perquè el poble no és ingenu

i conserva l’amor propi;

que es desenganyi qui pensi

que això anava d’un «procés».

Això va de Catalunya,

d’aquest poble que perdura,

de la gent, de la cultura,

de la força del país.

I que cantin les absoltes

a qui les vulgui fer seves;

net i cru: seguim on érem,

i esperarem temps millors.

De moment, només demano

que en aquest autonomisme

–tot ell una vil paparra–

s’hi faci fort el bloqueig. 

I que vesteixin com vulguin

un govern espanyolista;

cal que l’independentisme

quedi al marge d’aquest corc.

Au partits de casa nostra,

no feu més la gara-gara;

us deveu al vostre poble

i ens deveu la llibertat!

I si cal dir «sant tornem-hi!»

doncs tornem-hi, què caram!

No vindrà d’una altra volta;

n’hem après, d’anar votar!

Com hi ha món, si n’hem après...

Tenda... de campanya

2 de maig de 2024

Eleccions a la vista!

El pregoner de la festa

comunica en quina data

posarem el vot a l’urna,

potser amb una pinça al nas.

Abans cal encomanar-se

al diable per no rebre

una carta que atabala

a suplents i a titulars.

I després, comença el cicle

amb gràfics de coloraines;

mal que pesi als més casposos,

semblen arcs de Sant Martí.

Les enquestes no s’aturen

i s’escampen com un virus

en articles pirotècnics

que amenacen de fer un pet

–vull dir,

que amenitzen els debats–.

De segur que hi ha qui cobra

per inventar-se els eslògans;

més valdria intel·ligència

de la humana, si pot ser.

El discursos indigestos

estan a l’ordre del dia;

no hi ha vides per tants vídeos

que s’esbomben sense fre.

Tothom parla de convèncer

a persones indecises.

Per què carai tenen dubtes?

Com s’explica, el seu recel?

I llavors, el tema estrella

que resumeix el programa:

les promeses dels polítics

ben farcides amb de tot. 

Més o menys, és com fer sopa

amb restes de la nevera;

mentre faci bona pinta,

ja l’amanirem al gust.

Al final, passi el que passi,

haurem d’aigualir la menja;

tenim la boca avesada

al cafè per a tothom.

Mil col·loquis, entrevistes

i falques publicitàries,

velles sigles pintoresques

i la nit dels ais i uis.

Quinze dies fatigosos

plens de vetos en vinagre;

s’imposa la catequesi 

de la Junta Electoral.

I que sigui el que Déu vulgui

si Déu vol alguna cosa!

això sí: només demano

que Déu sigui català.

Perquè ja que pinten bastos

i que ho tenim tot en contra,

tant per tant, que l’últim Jutge

sigui dels de quedar bé.

Mentrestant, parem la tenda

–dic la tenda, no la galta!–

d’aquesta nova campanya,

i fiquem-nos-hi amb queviures,

llibres per passar l’estona

i una llista de propòsits

que ens permetin sobreviure

fins al dia del gran xou.

L’endemà, quan tot s’acabi,

ja veurem què recomença. 

En tot cas, plantarem cara

i que es punxin els partits!