Primer Premi en el Certamen de Poesia dels XIV Premis Literaris de Sant Narcís (Girona, juny del 2019)

Fullejo l’àlbum d’una vida fosa

entre els replecs voraços de l’oblit.

La vida, com una closca de nou,

navega sense rumb entre l’oneig

d’un atzar que no coneix horitzons.

El meu present és insignificant

i, de l’ahir, no en resta ni el record.

Malgrat tot, en veure aquest «jo menut»,

encara m’aventuro a somiar

i a creure en l’oportunitat de viure.

La sort que em bressolava abans de néixer

m’ha il·luminat, i sempre m’acompanya.

Aquest escalf, talment com un miratge,

és irreal i hermètic als sentits,

contrasta amb les misèries humanes

i s’arrecera en proclames de drets.

Tanmateix, en tocar de peus a terra,

m’adono d’aquest buit atordidor

que assumeixo com un acte reflex:

és un engany, amb regust d’analgèsic,

perquè sembli indolora l’existència.

«És el sistema, la geopolítica,

l’economia global»... res d’això:

és la simple i capritxosa fortuna

d’haver nascut on la llum no s’apaga.

Si em sostingués el valor i el coratge

d’incomptables persones lluitadores

que es llancen, amb una closca de nou,

a l’oneig d’un atzar sense horitzons,

potser llavors tindria la virtut

de trencar la bombolla protectora

i desterrar les excuses mortals

que disfressen la mala consciència.

De moment, només soc capaç d’escriure

–des del fons d’una vall plena de boira–

una mena de pregària ingènua.

Demano als déus de totes les creences

de cada poble d’arreu del planeta,

que em donin l’enteresa, la constància,

l’estímul, el braó i la lucidesa

de preservar l’instint d’ésser persona

malgrat el benestar que anestesia.

Només així, si algun dia tinc força,

podré donar veu a les pobres ànimes

que el mar, la guerra, la geopolítica

i l’economia global sepulten,

incessantment, a les fosses pregones

on s’amunteguen els somnis anònims,

talment com el solatge prim i amorf,

d’unes vides estroncades i foses

entre els replecs voraços de l’oblit.