Sextina guardonada amb el primer premi, en la modalitat de poesia, del III Certamen Literari Badiu de les Lletres (Badalona, desembre de 2019)

Com un conjur que neutralitza l’ànim,

acluco els ulls i recomponc les hores.

Em sento pres de laberints de tinta,

de versos nus vestits amb falses gales

i d’il·lusions convertides en somnis

que es tornen fum i es fonen amb els núvols.

No en queda res, de la blancor dels núvols,

ni de l’instint que em commovia l’ànim.

Al capdavall, reconstrueixo somnis

mentre desfaig el garbuix de les hores

que he destinat a recosir les gales

en disfressar les creacions de tinta.

No vull omplir fulls i més fulls de tinta,

sinó també de textura de núvols,

i d’il·lusions, de vertaderes gales,

de fortitud per quan decaigui l’ànim

i la foscor, sobrevolant les hores,

escampi pors o enterboleixi somnis.

Amb l’estendard acolorit dels somnis,

m’impregnaré de renovada tinta

perquè el compàs del cicle de les hores

resti fidel, com la calma dels núvols,

com dies blaus, a les pulsions de l’ànim,

que es mou constant entre dolors i gales.

Cal fer foc nou, bo i encenent les gales,

perquè la llum em regeneri els somnis.

Traçaré mons on passejar-hi l’ànim,

amb horitzons d’on vinguin rius de tinta,

postes de sol que enrogeixin els núvols

i un univers on no passin les hores.

Llavors viuré l’eclipsi de les hores,

el guspireig d’un gran mantell de gales,

muses del cor, acotxades pels núvols,

damunt dels cims on s’abracen els somnis

–talment batecs que bombegin la tinta

per unir mots d’acord amb l’estat d’ànim–.

Escolto l’ànim, tens a totes hores,

el passo a tinta, lluny de plors i gales,

i en forjo somnis que es desfan com núvols...