Remor de fons

Primer Premi en el VI Concurs de Poesia La Mar de Lletres (Calafell, desembre de 2006)

Flueix el temps cremós sobre les ones,

dreçant les veles com clivelles blau

enllà. M'angoixa aquest silenci d'hores

properes, l'ombra humida d'un llinatge

d'aigua-sal. La trama d'incertituds

que enterbolien l'aire, avui tan sols

difuminen l'horitzó. M'enlluernen

els fins contrastos impressionistes

d'un vals lleuger de frisors i perfums.


La cadència que els uneix murmura

un secret massa sòlid i encriptat

M’atordeix l’oratge d’aquest misteri,

fins al punt que em fa perdre l’equilibri.

Afeblit, em vinclo com una canya

que es trenca i mor. S’asseca l'esperit

de totes les volubles, versemblants

i falses visions de l'avenir.


¿Per què se'n riu de mi, pobre mortal,

el zèfir plàcid que arrenca i s'emporta

el vel de tantes solituds? ¿M'esquiva

com si fos un pària de la vida,

incapaç d’intuir les velles forces

del saber? ¿M'ignora perquè jo mai

no podré desxifrar allò que m'explica

desendreçant remors irregulars

al clos de l'èter? ¿O bé compadeix

la raó humana, privada d’atènyer

parcel·les de futur endevinat?


Se'n burlen de tot, la brisa i el mar,

i ho fan a despit de barques i ports.

Saben qui som, què volem i on pactem

les nostres inconfessables renúncies,

i això que els importa ben poc, saber-ho.


Sense adonar-nos-en, liben el nèctar

de les nostres temences o febleses.

Aplaquen qualsevol instint humà

mentre flueix el temps cremós i es trenca

el plaent silenci amb una enigmàtica

remor de fons.