Pròxim Orient

Primer Premi en el setena edició dels Premis Literaris de Poesia i Narrativa en llengua catalana convocats per Òmnium Cultural de Badalona (Badalona, abril del 2007) 

–Després del foc,

després del fum,

després del buit,

després de tot–.


Silenci breu

d'un núvol brut.

El rostre gris

de pols i mort.


El pas en fals

d'un fons de blaus:

el zel del mar,

l'aire i la sal.


Esqueixos freds

de cossos nus,

fossar d'un art:

unir les mans.


L'ombra dels mots

put entre fems

–nial de l'orc

en camp de rocs–.


Petges al llot

d'un instant fosc.

És temps de glaç,

d'herois de fang.


Un joc de nens

–intrús als ulls–

palesa el vil

dolor del crim.


El verí dolç

–que calma i prou–

hissa el vell crit

d'acords de pau.


Túmuls al vent.

Monuments ferms.

S'alcen les veus:

«oblit, mai més!»


Toca de nou

construir junts

ciutats i mons

–vencent les pors.


Absurd el brot

que neix per res.

Irònic llast,

aprendre en va.


–Per cada vers,

que escric de cop,


en algun lloc,

qui sap si a prop,

s'escola un cos,

qui sap si el teu–.