Primer Premi en la categoria sènior del Xè Premi de Poesia Antoni Isern (Alcover, desembre del 2009)

¿Què em diverteix, de la rutina densa

que m’abraona? Deu ser la proesa

babèlica de l’evolució,

aquella maquinària voraç

que concedeix absurds al·licients.

A vegades enyoro l’aventura

mai viscuda, mentre esquivo el perquè

de la renúncia. Llavors em deixo

seduir per les quimeres forçades

de llibres fantàstics i laberíntics.

Entretinc les hores amb fantasies,

perquè no sempre és bo tocar de peus

a terra i forjar la mera existència.

L’emoció emergeix poques vegades

a l’oceà de la monotonia,

però no m’aclapara la presència

d’aquesta virtut volàtil, efímera

i esmunyedissa. La puc retrobar

quan m’allibero del pes lapidari

que mutila o condiciona massa

la descoberta 

d’un món interior