Primer premi en el VI Concurs de Poesia de la Fundació Manyà (Tortosa, 2007)

L’hauràs vist, assegut dessota un arbre

o a mig pujar una escala, encorbat.

Avança lent, amb rostre com de marbre,

i un somriure senzill, d’intimitat.

Quan alça els ulls, corglaça les conteses

nascudes de l’arrel d’algun neguit.

S’atura i seu. Contempla les deveses

i els fondals, amb la boira per vestit.

N’ha fet vuitanta-cinc. Potser noranta.

Està tranquil, i veu planar l’estiu.

Diu que ha fet de tot, però no se’n vanta,

i fa un passeig diari. També escriu,

amb una lletra gran, de bona planta,

que persisteix com una cicatriu.