Primer premi en el XVII Premi de Poesia "Alba Estiu" (Cunit, 2010) 

Sabem que encara trobarem petxines

a la platja. Caminarem descalços

entre l’escuma dòcil de les ones,

paladejarem la rojor dels llavis,

veurem l’infinit mirant-nos als ulls

i delimitarem, a cau d’orella,

la fèrtil sonoritat del silenci.

Les mans enarboraran la textura

d’un instant indefugible, vital

i present. La tarda matisarà

la mustiguesa negrosa dels núvols,

o caramel·litzarà la sagnia

intemporal de l’arc acollidor

d’una posta de sol. Destronarem

les vel·leïtats o la intransigència

que ens abraona i sentirem, llavors,

l’escalfor plàcida i els batecs íntims

del nostre parèntesi, l’agradable

intermitència que ens temptarà

la pell amb el suau pessigolleig

d’una eterna

i apassionada carícia.