Primer Premi en el X Concurs Literari Sant Jordi convocat per l’Associació de Dones de 50 i més i el Casal Joan Casanelles (Barcelona, abril del 2010)

El full en blanc dissipa les distàncies

vers un país voluble i absorbent.

Profano l’escalfor dels sentiments

i en descobreixo els matisos inhòspits

que m’insinuen un mapa indulgent

o potser massa neutre d’emocions.

M’endinso al laberint de les paraules,

l’avantcambra d’aquell món paral·lel

on s’hi emmiralla tot el meu present.

Escric per enfrontar-me a la utopia

i recompondre el misteri del somni

al compàs d’una sana distracció.

***

Són quatre estrofes dins d’una llaçada,

catorze versos, el conjunt complet.

Decasíl·labs amb rima encadenada

o bé creuada i de ritme inquiet.

Els quartets i els tercets a la vegada

contenen un missatge amb tot l’esplet,

i evitant –si es vol– la pausa forçada

es tanca l’estructura del sonet.

És un repte enganyosament teòric,

ja que cal prescindir de retorsions.

En escriure’l, es perd l’embat eufòric,

però traspunten noves sensacions

que completen el sentiment pletòric

de transmetre pensaments i emocions.

***

Ultimo la trama d’una novel·la,

però m’envolten fantasmes obscurs

d’uns personatges fets de fumarel·la

que entren i surten a través dels murs.

Reivindiquen una millor parcel·la

i m’adrecen somriures immadurs.

Mormolegen reclams de bagatel·la

i alguns desencerts concrets i segurs.

Es difuminen sovint les fronteres

d’aquest immens univers paral·lel.

S’amotinen les cares falagueres,

irritables o d’aspecte rebel,

i m’escupen mirades sornegueres

o crítiques amargues com el fel.