Primer Premi en el X Concurs Literari Sant Jordi convocat per l’Associació de Dones de 50 i més i el Casal Joan Casanelles (Barcelona, abril del 2010)

I

El full en blanc dissipa les distàncies

vers un país voluble i absorbent.

Profano l’escalfor dels sentiments

i en descobreixo matisos inhòspits

que desdibuixen el mapa indulgent

dels camins esmolats pel conformisme.

Em llanço a l’oceà de les paraules,

l’avantcambra d’aquell món paral·lel

que reverbera tot el meu present.

Escric perquè m’agrada la utopia 

i em sedueix el misteri del somni

tant com l’anhel obscur de controlar-lo.

II

Són quatre estrofes dins d’una llaçada,

catorze versos, el conjunt complet.

Decasíl·labs amb rima encadenada

o bé creuada i de ritme inquiet.

Els quartets i els tercets a la vegada

contenen un missatge amb tot l’esplet,

i evitant –si es vol– la pausa forçada

es tanca l’estructura del sonet.

És un repte enganyosament teòric,

ja que no s’hi valen retorsions.

En escriure’l, es perd l’embat eufòric,

però espleten noves sensacions

que perfeccionen el joc pletòric

d’oferir sentiments i emocions.

III

Ultimo la trama d’una novel·la,

però m’envolten fantasmes obscurs

d’uns personatges fets de fumarel·la

que entren i surten a través dels murs.

Reivindiquen una millor parcel·la

i m’adrecen somriures immadurs.

Mormolegen reclams de bagatel·la

i alguns desencerts concrets i segurs.

Es difuminen sovint les fronteres

d’aquest immens univers paral·lel.

S’amotinen les cares falagueres,

irritables o d’aspecte rebel,

i m’escupen mirades sornegueres

o crítiques amargues com el fel.