Aquest poema va rebre el segon premi en el II Concurs Literari Badiu de les Lletres, convocat per l'Associació Badalona Poètica (desembre del 2018)

La ferida sagnant d’aquest moment

encén les flonges illes del capvespre

i envigoreix els impulsos atàvics

mutilats per tantes generacions.

Les ombres, inquietes i allargades,

capturen els somnis agosarats,

embotornant l’espessa inconsistència

on arrelen els vells interrogants.

Els fantasmes preserven el secret

d’uns orígens intemporals i eteris,

talment com els confins inassolibles

que desborden el nostre planisferi.

No podem concebre la infinitud,

ni tan sols comprenem la immensitat,

però l’univers, fosc, ens enlluerna

i ens empeny a l’espiral d’impotència

de les úniques pors que ens humanitzen.