Primer premi en el XVIII Concurs de Poesia l'Esplai de Tordera (2008)

Els anys no passen en va. Tanmateix,

només el cos envelleix. Els paisatges

de terra endins, de penyalars immensos

amb roques balmades i escrostonades,

de pins menuts i contorçats pel vent

o la migradesa del sòl, de valls

embrossades que enriveten les fonts

i de planells assolellats coberts

d’alzines i roures, aquells paratges

d’una infantesa retrobada en l’aire

perfumat de silenci, se solapen

avui amb les imatges del present.

El món canvia, però són incòlumes

les textures que preserva el record.

Perduren a recer de les malignes

fal·leres consumistes, deleroses

de desforestar la ment de l’essència

que singularitza els éssers humans.

No som diminuts esqueixos de carn

desproveïts de personalitat

i criteri propi. Forgem història,

convicció, memòria i projectes.

Endiumengem el somni d’avançar

envers allò que esperem de nosaltres

mateixos. I més important encara:

tenim el coratge i la voluntat

d’esdevenir.

Només el cos envelleix.