Tot resta dit en el destí d'un dia,

tot resta escrit en l'alba del record.

S'abranda el foc

encès per la guspira

del desig que s'adorm a poc a poc...

Els esbarzers escanyen les imatges

de jorns aventurats per mil enzims.

Pols de planetes

o d'estrelles que plovien

en galàxies on visquérem un moment.

Clivellant horitzons queden els somnis,

en remembrar-se a la foscor, sobre teulats,

fent-nos l'ullet,

gosant amb picardia

festejar-nos més enllà de tot abast.

S'obren escletxes, el dia ja s'atansa,

i què en roman, dels paratges viscuts?

Són un epíleg? 

Per què donar-hi voltes?

Tot és avui, obrim ales al vent!