Extractes breus de poemes de Nadal
Embedded Files
[...]
Quan tot ja s’acabava,
entrava l'esperit
a dintre de la casa
que havia construït
amb cintes i garlandes
que llançava la gent,
bocins de coloraines
que s’emportava el vent.
I aquest ha estat el conte
d’un ésser diminut
que durant l’any s’amaga...
en una part de tu.
[...]
Que l’humor no falti a casa
–a cap casa, si pot ser–
i Nadal, quan ja s’esbrava,
deixi el cos més o menys bé.
Si volem cuidar la flama,
hem de riure quan convé!
[...]
Que la pau, aquest Nadal,
no freni les insurgències
contra les greus turbulències
que amenacen dissidències
i drets flagel·lats pel mal.
[...]
De cop en sec, al mig d’una placeta,
veig dos infants improvisant joguines;
tenen a prop els adults que somriuen
i aquest conjunt és, tot ell, immortal.
I mentre el sol, amb la lluna i els astres,
marca el compàs impertèrrit dels cicles,
aquest instant, que reforça tants vincles,
s’envigoreix amb el temps de Nadal.
[...]
Cuida l’anhel que t’impregna aquests dies,
dona-li força, com el vent al mar,
obre’t als ulls de qui saps que t’espera
i amb un somriure li dius «Bon Nadal!»
[...]
Al capdavall, Nadal no és una fita
ni tampoc una trampa en el camí;
és aquell so que el ventijol bressola
talment com un record esmunyedís.
[...]
Aquest petit Nadal
serà, potser, més fred,
serà, també, punyent,
serà, ben cert, estrany.
Farem del vell record
l’emblema del present
la flama d’un foc nou
i un desig alt i clar.
Invocarem salut
–que no ens en falti pas!–
i amb el cor a la mà
parlarem del futur.
[...]
El misteri de Nadal
és aprendre a ser conscient
de l’entorn que s’evadeix.
És comprendre i acceptar
la fragilitat del cos
i la força de la ment.
Si Nadal és part de tu,
el misteri persisteix
malgrat bucles i entrebancs.
I el misteri, més que mai,
és l’instint de cloure els ulls
per poder-hi veure clar...
[...]
Deixeu-me somiar
per creure en el futur,
perquè cada nou any
sigui un pas endavant,
per posar-me dempeus
quan tot sembli perdut,
perquè brilli l’encís
d’un temps intemporal.
Regalem-nos la pau
i un planeta millor;
que viure en llibertat
encarni el nou Nadal!
En la quietud de la nit,
mentre l’any es fon i les fades
vetllen el son esmunyedís
o sobrevolen l’infinit,
afloren milers de records
que esdevenen petites llums,
roses florint als asteroides,
cases amb colors i perfums,
mons de mida lil·liputenca
i l’escalfor dels vells costums.
[...]
Hi ha comiats que ens erosionen
i entelen la claror lunar,
però després el sol despunta
i, de nou, tornem a caminar...
[...]
Em fonc en el silenci
d’aquesta veu exhausta
que busca la conversa
i es perd en el mutisme.
L’any nou, ple de projectes,
de reptes i de somnis
–de paraules, encara,
si bé d’ingents propòsits–
em pot donar la força
per seguir sent persona
i creure en les quimeres.
Nadal és l’homenatge
i viure’l és l’ofrena;
el cicle no s’esgota
si el missatge perviu.
Un bonic pessebre,
l’arbre ben guarnit,
els torrons, les neules
i una freda nit.
Gaudim de la festa
i amb la digestió
somriem en veure
el generós tió.
Asseguts a taula
formem la postal
única i alegre
del temps de Nadal.
[...]
¿I què en faré, del paper d’una carta
dictada per la veu de la consciència
i mutilada per l’autocensura?
[...]
Al capdavall, si en doblo bé les vores,
en formaré l’estel d’aquestes festes
per col·locar al capdamunt de l’arbre.
Reflectirà, sense cap estridència,
les pors i els dubtes, els errors de sempre,
les inconstàncies i els feixucs límits
d’allò que soc per poder millorar.
Aquest és el propòsit pel Nou Any.
[...]
A despit de la malsana indolència,
l’instint perviu: amb sorra, troncs i molsa
els infants conceben un petit món.
S’envola, mentrestant, al cel de l’ànima
un estol d’ingràvides utopies
que la rutina converteix en plom.
Tanmateix, mentre resti la nostàlgia
i l’esguard titil·lant de la mainada,
persistirà la llum a l’horitzó.
L’hivern és una nit plena de màgia;
les estrelles irradien els somnis,
la lluna reflecteix la Humanitat.
[...]
Poc ens cal el vint-i-cinc de desembre
per evocar valors que ens humanitzen,
per gaudir de moments de serenor,
per viure sensacions de plenitud
i per fugir de l’absorbent rutina
exercint el dret
a la felicitat.
[...]
Em miro els ulls, i retrobo la màgia
d’aquells dies que tant m’esperonaven
i que ara brillen amb massa opulència
perquè cregui que no són un miratge.
I tanmateix, els somnis m’il·lusionen...
No tinguis fred. Si vols, dona’m la mà
i compartim la nit diamantada,
l’estretor dels carrers en hores punta,
el pas distret o apressat de la gent
i els colors que distreuen la mainada.
[...]
I és que tu m’ofereixes un regal,
el més apassionant dels que puc rebre:
un somriure espontani com la brisa...
[...]
Nadal és un parèntesi en la nit,
una llàgrima que la neu s’empassa,
un poema que parla d’esperança,
una casa que es converteix en llar.
Des de les escletxes dels porticons,
s’intueixen les taules ben parades,
els arbres i els pessebres creatius
i aquells infants que avui tornem a ser.
Aquest és el regal que compartim.
[...]
M'emmirallo al bassal
platejat per la lluna,
i em reconec la ràbia
envers la immensa gàbia
on cria la infortuna
com un verí letal.
¿Per què visc un present
de calma i de confort?
¿Qui soc per no merèixer
i quasi desconèixer
la persistent dissort
que ofega tanta gent?
[...]
Nadal promet paraules;
nosaltres som els fets.
¿Què amaga el vell Nadal
que reté la indulgència
per l'excés d'impotència
victimista i banal?
[...]
¿On és l'immens futur
sense falses promeses
ni persistents flaqueses
d'aquest present obscur?
¿Per què només Nadal
remou la indiferència
envers la incoherència
humana i visceral?
Creua l'aigüerol
entre neu i gel
i es perd en el vol
-lluminós bressol-
d'un cristall d'estel.
[...]
Llisca pel teulat
empolsat de temps
i escampa el llegat
d'un somni daurat
sense contratemps.
És el simple alè
fugaç i amical
del desig amè
que abraça el perquè
d'aquesta postal.
És l'anhel serè
que et diu bon Nadal.
Per molts és compartir,
per altres, consumisme,
mes Nadal és un dia
que malda per vigir.
[...]
Balcons engalanats,
tions amb barretina,
figures divertides
i neguits ensucrats.
Programes especials;
missatges, a cabassos
i, tensant fort els braços,
un bon feix de regals.
[...]
Per molts és compartir
per altres, consumisme,
mes Nadal és un dia
que es deixa conquerir.
Un son ancestral que emmarca els estels,
un vol benigne de núvols lleugers,
un joc fascinant de llums i d'anhels,
un món d'il·lusions que inunda els carrers.
A recer del temps, Nadal acarona
l'esquiva i blanca promesa latent:
tot un horitzó, amb el blau per icona,
que pren el relleu al brogit del vent.
[...]
Nadal és un son que emmarca els estels,
Nadal és un vol de núvols lleugers,
Nadal és un joc de llums i d'anhels,
Nadal és un món que inunda els carrers.
[...]
Nadal no és el fruit
d’una nit gebrada
i, alhora, incompresa;
Nadal no és un dia
que es perd en el buit.
Nadal és tot l’any,
és conversa a taula,
és compartir vida,
i també evadir-se
tot sol, un instant.
I al clos de la ment,
aprendre-hi a créixer,
revivint la història
que torna a renéixer
de cendres del temps.
[...]
Nadal
pot ser,
si es vol
i sempre,
un dir «gràcies»,
un somriure,
escoltar
i somiar
sentir-se
a prop
d'aquells
que mai
no et fallaran.
Tu no et fallis
i desitja't
(ara i sempre)
Bon Nadal...
Ben mirat, quatre paraules,
les de sempre, ja ho sabeu;
no se me n'acuden altres
que em puguin servir de peu
per a dir-vos bon Nadal,
bon Any Nou i gran diada,
i que amb aquesta postal
de terra mig emboirada,
de gebre fins al llindar
de fogates i rondalles
i festius per celebrar,
us saludi amb quatre ratlles
atentes i cordials.
[...]
[...]
Quants infants, aquesta albada,
naixeran en un portal
i amb el fred dintre la pell?
[...]
És Nadal temps d'amistat,
temps de pau i acolliment
i de veure'ns tots amb tots.
I és quan més reviuen mots
d'aquell agermanament
que falta a la Humanitat.
I és en fi, Nadal, un més
dels darrers dies de l'any
que es desfan en el passat.
I ens haurem de dir aviat,
per més que se'ns faci estrany,
que el nou any és pols, només.
Perquè l'hivern també s'apagarà,
i reviurà la nova primavera,
i el sol d'estiu també s'imposarà
com ho feu la tardor mesos enrere.
[...]
I mentre s’adorm, el sol, cap a ponent,
algun estel ja brilla, clarivident,
pròleg de la nit, de l’alba i del demà.
D’aquell demà joiós.
perquè demà és Nadal.
Una capa de gebre vesteix els camins
d'aquella brillantor enjogassada
sumida en la serenor d'una albada
que quasi sembla embolcallar els confins
d'una crida pura i celestial
que preconitza per fi el nou Nadal
amb neu de fons lluint al cim de les muntanyes.
[...]
Tornem a ser un altre cop al vint-i-cinc,
torna l'època de torrons i neules,
xemeneies fumejant entre teules
i copes altes que aguditzen el trinc,
amb el cava daurat com les estrelles,
amb els guarniments de festes tan belles
i amb neu, de fons, lluint al cim de les muntanyes.
La neu entre muntanyes és bressol d’aquest Nadal
que, vestint gales d’estel,
és aquí, de nou, enguany.
Irromp en el vel d’una tenebra nocturnal,
com farà també, fidel,
la darrera nit de l’any.
[...]
La Història, fins avui, s’ha escrit amb bé i amb mal,
alternant concert de trons
i calma –que tornarà!
D'una època convulsa, n’arriba ja el Nadal.
Quantes belles il·lusions
faran coixí al que vindrà!
Una espelma resta encesa,
il·lumina la foscor,
com ho feu la senzillesa
cristal·lina del Nadó.
La puresa d'una vida
que va ser pobra i mortal
és avui símbol de joia
i esperit de tot Nadal.
Hi ha una espurna d'harmonia
que renova cada any les llars,
uns dies clars
enmig de mots de pau i joia,
tendres moments,
dolços instants...
[...]
Nadal, joiós Nadal,
un estel t'il·lumina.
Jesús neix al portal
amb Josep i Maria.
Quan arriba aquest dia,
quan arriba Nadal,
la família us desitja
de tot cor, bon Nadal!
#poemesdeNadal #nadales #Nadal #versosdeNadal
#poemesdeNadal #nadales #Nadal #versosdeNadal
Page updated
Google Sites
Report abuse