Embedded Files
Sovint descobreixo poemes (o intents de poema) oblidats en carpetes antigues, entaforats en algun calaix, ocults en llibretes d'apunts o perduts en esborranys descartats. També retrobo poesies escrites amb motiu d'alguna efemèride o celebració familiar.
L'objectiu d'aquesta miscel·lània és donar a conèixer els versos aprofitables (i molt diversos) d'aquests descobriments ocasionals. Algunes composicions són experimentals, d'altres commemoratives i n'hi ha que, simplement, vaig escriure perquè em venia de gust fer-ho.
Idil·li
Idil·li
S'asseca la terra
dels últims bassals
entelats de pol·len.
El sol persistent
promet la bonança
d’un estiu ardit.
El vent fueteja
les teules rosades
i els líquens verdosos.
El món s’aquieta
sota un planisferi
de llums i colors.
I em crema a les mans
l’anhel de plasmar
l'idil·li que visc.
Condicionant l'oblit
Condicionant l'oblit
L’alquímia del desig es dispersa
com una llum evanescent i trista.
M’encongeix el turment de la renúncia
i em fustiga tanta indecisió.
Sé que l’oblit és un terreny hostil
perquè no depèn de l’atzar incert,
sinó de la secreta voluntat
d'allunyar-me del que no vull de mi.
Autoexploració
Autoexploració
M’hauré de perdonar, per ser com sóc,
o bé per no encarar-me a mi mateix?
Em veig irreverent, potser mofeta,
esquerp de tant en tant, enorgullit,
deslligat del no res que represento
inexpert i aprenent d'equívocs fatus.
Encara penso en deures que he de fer...
Clics!
Clics!
Reptes,
cares,
fotos
crides,
trames,
versos,
notes,
brindis,
festes,
platges,
comes,
viles,
albes,
postes,
curses,
fites,
tràfecs,
cossos,
ídols,
egos...
Tedi
simple,
cosmos
frívol,
xarxa
densa,
massa
clics!
Pols
Pols
Després d'una tarda plàcida,
la solitud del capvespre
m'acull entre boscos, camps,
ventijol i cel rogent.
Avanço lent, sense ruta,
captivat per les penombres
i l'hipnòtic horitzó
que s'estén al meu davant.
M’embafa la pols eixuta
i entreveig, en les empremtes
i roderes que s’esborren,
un reflex d’allò que soc.
Alço el cap sense tenir
ni tan sols una resposta.
Què puc fer-hi, si no sé
on s’amaguen els perquès?
M’abraona el sentiment
de no ser ni aquesta pols
que trepitjo en la foscor
mentre noto el formigueig.
Galàxies infinites
m’erosionen la ment;
la bellesa del miratge
contrapesa la buidor.
Sota vents engolidors
que eternitzen l’univers,
deixo de pensar «què soc?»
per no veure’m tan petit.
Un alumne de la vida
no pot anhelar res més...
Havanera
Havanera
M’abraça el so coral d’una havanera,
l’autèntic himne dels temps de bonança.
La dolcenca blavor de primavera
desentumeix un incís d’enyorança.
T’entreveig la mirada jogassera
i un somriure de porpra delectança.
La bravesa que remou l’escumera
em reforça la tendra confiança.
Ran de mar, i a l’ombra de les palmeres
d’una avinguda sense desnivells,
entre els colors de tantes jardineres
que enriveten els pòrtics i els cancells,
beso les teves faccions enciseres
mentre em bressolen els somnis novells.
El salt d’aigua
El salt d’aigua
El sallent, espumós i platejat,
és el vel d’un brillant vestit de gala
que esquitxa de claror diamantina
un planell clapejat d’alegres llums.
La molsa perfumada pinta els marges
d’un rierol que llisca bosc enllà,
entre finques que cal fer rendir massa,
cap a ciutats on tot és massa poc.
Quan tanco els ulls, percebo bé les aigües
d’un miratge de vida en estat pur.
Què en quedarà, d’aquesta pau tan fresca?
Què n’ha quedat, abans d’arribar al mar?
Anhel
Anhel
S'espesseix el fang
amb el pas del temps.
El sol persistent
promet la bonança
d'un estiu ardit.
El vent fueteja
les teules rosades
i els líquens verdosos.
El món s'assuauja
sota un planisferi
de llums i colors.
I em crema a les mans
l'anhel de crear.
Revolta
Revolta
Com un glop de sang que termeneja
en algun confí llunyà del cos,
desitjo encarar-me als propis límits
a despit de tantes incerteses
on s'arreceren les pors i els dubtes.
Deu ser que m'he cansat d'esperar
inútils permisos complaents.
És el principi d'una revolta
envers una part de mi mateix.
Delació
Delació
Saltant
al buit
obscur
de nits
estèrils,
viuré
el somni
d'escriure
els teus
secrets.
En part
ho són
també
els meus
poemes,
perquè
dic molt
de tu
parlant
de mi.
Postal d'estiu
Postal d'estiu
Mirades trèmules
i pell humida
evaporant-se
en un instant.
Cremàvem hores
des d'aquell límit
etern i efímer,
com foc al cos.
No entrellaçàvem
més que silencis
que compartíem
tardes endins.
Malgrat que em torba
tanta nostàlgia,
em plau d'escriure'n
postals d'estiu.
I m'asseguro
la delectança:
en cada barca
que solca el zèfir
hi veig les corbes
que m'erosionen
la llunyania
d'aquells moments.
Si jo pogués volar
Si jo pogués volar
Poema seleccionat per formar part del llibre La catalana de lletres 2003
Si jo pogués volar, m'enlairaria,
en dia transparent, per veure el mar,
rivetejant la costa,
de l'alba fins la posta,
per més que corri el risc de naufragar.
Si jo pogués volar, planejaria,
com l'àliga reial, del cim estant,
sentint-me presoner,
ciutadà i carceller
del blau que jo tindria al meu voltant.
I veure, quan fos temps, daurar l'espiga,
i fondre's la neu, i els vells viaranys,
i atreure'm la nit per tenir-la amiga
i els núvols també per ser-me companys.
Si jo pogués volar, no seguiria
el rumb de cada dia,
que cerca en la mentida
l'apàtica harmonia
i l'aura d'una vida
capaç d'esclavitzar-nos sota el blau.
Si jo pogués volar,
potser m'agradaria ser-ne esclau.
Page updated
Google Sites
Report abuse