I

Ni avança ni es fa enrere, aquest incís.

Sap amagar-se allà on el cercarà

la silueta d'uns cossos que tramen

el dens teixit de frisors perfumades

amb somriures intercalats. De lluny,

dissipant-se en un clar de lluna plena,

s'atansa, enjogassat, un vol de llums.

II

El prometatge incert i obscur dels vells murmuris

que flagel·len la llavor de les coherències

ens proposa camins vers altres mons exòtics.

La temptació es desperta amb la calidesa

de l'instint, heroi de les passions enceses

a l'Olimp, una llegenda que es perd en somnis

quan ja ningú no la vol viure des del foc.

III

Deixa't portar, mentre la tarda et bressi,

pel vent rauxós que venç l'arquitectura

dels marges a mig fer o improvisats,

balcons aponentats on l'ombra seca

s'adorm a mitja tarda, entre pinedes

bressolant secrets

de cossos i destins.

IV

Quan res no sigui com mai,

la màgia dels fantasmes

neutralitzarà el no-res

dins la boscúria densa,

sota tempestes d'hivern

o redós d'un jorn distès.

Llavors plorarà la nit,

envidreint les teulades

brutes d'insomnis, d'estels

fugaços, de mites pàl·lids,

d'històries escapçades

i de camps de nous empelts.

L'aire nouvingut serà

l'arrel de mons venidors.

Ja res no serà com mai

ni mai no serà com sempre.

Reescriurem el present

per esborrar-ne l'esglai.