A sang i a foc avançareu 

de fortalesa en fortalesa, 

però, què hi fa? si queda en peu 

quelcom més fort: nostra fermesa! 

Per'xò cantem: "Per mes que feu, 

no passareu!" 

Apel·les Mestres, La cançó dels invadits

Hem vist el gris a les façanes fredes,

murs esventrats, intimitats perdudes,

carrers deserts, i sobretot fantasmes

que fan el buit a rutines amables.

Hem vist neguits a les andanes plenes,

mosaics de pors en parades del metro,

un reguitzell de gent a les fronteres

i un setge intens en mapes que es corrompen.

Hem vist els caps propagant amenaces;

Putin, Lavrov, i acòlits que proscriuen

manifestants, i fins i tot paraules,

perquè és el joc de qui la té més grossa.

Hem vist el gest d’arrogants mandataris:

«la guerra és lluny, més ai de la butxaca!»

El bombardeig i el so de les sirenes

ofeguen veus que només volen viure.

És fàcil dir que no volem la guerra.

Per descomptat, ni la sang ni l’angoixa

no són l’anhel de cap persona sana,

però tothom té el dret a defensar-se.

No claudicar quan l’objectiu és lícit

vol dir lluitar com bonament es pugui

i dir ben alt que el propòsit és mutu:

la pau és pau si es forja amb llibertat.