Veu entre veus

(25/09/2023)

Veu entre veus

que ha fet més viu el poble,

veu de consol

que perviu i ressona.

Altar de pètals

que acull un ministeri,

altar d'aromes

que irradia un exemple.

Lliçó de vida 

que ha amorosit la gent,

lliçó de calma

que s'ha guanyat el Cel.

Mossèn Josep,

us devem tantes coses...

Amic Josep,

que no ens falti la força,

la pau, l'amor

i el sentit del missatge

que sempre ens heu transmès.

Fulles

(07/04/2021)

Com diminutes fulles

d'arbustos de ribera,

deixem que l'aigua ens porti

cap a destins incerts.

Entre saltants i roques 

anem forjant la història

fins que arriba la calma

d'un mar diamantí.

Poc en sabem de viure

si no és amb companyia

per compartir somriures

i moments de tristor.

Que d'aquest llarg viatge

no en quedi pas la pena,

sinó una pau que brilli

com l'aigua sota el sol.

***

Pas a pas

(24/05/2018)

Pas a pas, malgrat les adversitats,

fent via amb fortalesa i gratitud,

ens heu donat la vida amb un somriure.

Aquest jardí que creix, esponerós,

enyorarà l'esforç i el sacrifici

d'una veu impregnada de saviesa,

d'unes mans endurides pel treball,

d'un esguard que esdevé la nostra llum.

El camí s'ha acabat un mes de maig,

metàfora perfecte del que som

gràcies a la vostra persistència:

un paratge vital i acolorit.

Mare, àvia, besàvia i guia:

des d'ara sou la flama inextingible

que perviurà com l'anhel més profund.

***

Deixar-me endur

(12/03/2018)

No vull deixar-me endur per l'amargura

malgrat que tinc el cap fet un garbuix;

m'abranda aquesta reflexió tan dura

talment com si es tractés d'un vell embruix,

sota el pes d'un passat que no s'atura,

sobre el pas d'un passat que va fent gruix.

***

Enmig de la rosada

(08/03/2009)

Enmig de la rosada del matí,

t'esmunys entre les fulles perfumades

mentre es desclouen les flors vellutades

del teu immens i exuberant jardí.

Les llavors que escampaves fent camí

són avui les hores cristal·litzades

de records per complir vespres i albades

amb somriures que impregnin el destí.

Te'n vas, tieta, però perdures en mi

com el blau que emmarca les serralades.

Descansa en pau, i entre les valls gemades,

com un alè de llum ben cristal·lí.

***

In memoriam

(02/05/2007)

Una immensa roda de molí

fragmenta la il·lusió dels somnis.

La llum del crepuscle afila els talls

de vidre, i embruixa per moments

la vista. Un final. Un comiat.

Una fulla que aterra, discreta.

Un altre parèntesi tancat

en el camí de la vida. Una altra

veu esdevinguda, avui, record.

Davall les alzines lluçaneses,

i entelant tots els carrers de Prats,

una boirina alenteix el pas

de les hores. Un instant de pau.

Silenci. Buidor i plenitud

alhora. No ens emportarem res,

diu la saviesa popular,

i és curiós perquè, tanmateix,

són tantes, les coses que deixem... 

***

Paraules d'adéu

(27/06/2005)

Una llàgrima esmunyedissa

i quietud.

El silenci que abans

abaltia paraules

ara és la llavor

d'un camp de records.

El blau de la tarda

evoca l'esguard

que a voltes brindaves

tornant-se mirall.

S'escolen les hores

d'uns dies en calma,

i clou la bonança

dels aires d'estiu.

I davant del nínxol,

la grava i la gespa,

amb el fregadís

del zèfir del temps

recorda el llegat

de l'únic que compta:

la mirada clara

i aquell teu somrís.