Alguns poemes del recull Vindran nous aires

Aquest poemari va rebre el tercer premi en el 39è Concurs Literari de Sant Antoni del Perelló (2022)

I

 

Hissem banderes

de lluites fàcils,

inabastables,

paradigmàtiques

o intranscendents,

i sense admetre

ni voler entendre

que la gran lluita

rau en conviure

amb la certesa

que tot fineix.

 

El malefici

de l’esperança

és que empudega

tota la força

del mentrestant.


(...)


IV


 

Partir de zero,

llepar ferides,

fer creu i ratlla

i aixecar el cap.


Un onanisme

d’adagis frívols,

de lletania

contra la por.


Vull ser volàtil

com un fantasma,

trobar culpables

dels meus errors,


viure de renda

sense descrèdit,

permetre’m luxes

al meu abast.


I si em fustigo,

sortir-ne indemne

o amb el desgreuge

d’haver purgat


tantes disbauxes

com infortunis

que m’electritzen

el pensament.


I amb les mans buides

de melangia,

lliure d’escrúpols

i de temors,


llegaré els fetus

d’absurds principis

en pots de vidre

plens de formol.


(...)


XI


Quan em parlaven

de fer fortuna

passava comptes

amb les monedes.


La guardiola

va ser, sens dubte,

l’esquer perfecte

de la gran trampa.


Fins que tot d’una

vaig adonar-me

que la riquesa

no és té ni es paga,


que és la perícia

de no dependre

de cap trifulga

ni abús mundà.


(...)


XXIII


Un cel obscur

forja l’espectre

de Zeus i Júpiter.


La gran batalla

entre l’Olimp

i els déus de Roma.


El vent del nord

irromp amb força:

Perun i Thor.


El món perboca

un embat gèlid.

Nocturna fúria.


Flaixos constants

perfilen l’aura

d’una necròpolis.


Es veuen tombes

mig esberlades

de mites clàssics.


Figures tènues

que es difuminen

en camps elèctrics.


La pluja emmanta

valls i carenes

com una llosa.


De mica en mica,

el bram s’allunya.

D’on ve, la treva?


És l’halo nivi

que bressa els somnis

fins a trenc d’alba.


La Lluna sana

i apareix Venus.

Volta irisada!