Embedded Files
Aquest poemari va rebre el tercer premi en el 39è Concurs Literari de Sant Antoni del Perelló (2022)
I
Hissem banderes
de lluites fàcils,
inabastables,
paradigmàtiques
o intranscendents,
i sense admetre
ni voler entendre
que la gran lluita
rau en conviure
amb la certesa
que tot fineix.
El malefici
de l’esperança
és que empudega
tota la força
del mentrestant.
(...)
IV
Partir de zero,
llepar ferides,
fer creu i ratlla
i aixecar el cap.
Un onanisme
d’adagis frívols,
de lletania
contra la por.
Vull ser volàtil
com un fantasma,
trobar culpables
dels meus errors,
viure de renda
sense descrèdit,
permetre’m luxes
al meu abast.
I si em fustigo,
sortir-ne indemne
o amb el desgreuge
d’haver purgat
tantes disbauxes
com infortunis
que m’electritzen
el pensament.
I amb les mans buides
de melangia,
lliure d’escrúpols
i de temors,
llegaré els fetus
d’absurds principis
en pots de vidre
plens de formol.
(...)
XI
Quan em parlaven
de fer fortuna
passava comptes
amb les monedes.
La guardiola
va ser, sens dubte,
l’esquer perfecte
de la gran trampa.
Fins que tot d’una
vaig adonar-me
que la riquesa
no és té ni es paga,
que és la perícia
de no dependre
de cap trifulga
ni abús mundà.
(...)
XXIII
Un cel obscur
forja l’espectre
de Zeus i Júpiter.
La gran batalla
entre l’Olimp
i els déus de Roma.
El vent del nord
irromp amb força:
Perun i Thor.
El món perboca
un embat gèlid.
Nocturna fúria.
Flaixos constants
perfilen l’aura
d’una necròpolis.
Es veuen tombes
mig esberlades
de mites clàssics.
Figures tènues
que es difuminen
en camps elèctrics.
La pluja emmanta
valls i carenes
com una llosa.
De mica en mica,
el bram s’allunya.
D’on ve, la treva?
És l’halo nivi
que bressa els somnis
fins a trenc d’alba.
La Lluna sana
i apareix Venus.
Volta irisada!
Page updated
Google Sites
Report abuse