El recull sencer fou premiat amb el Premi Joan Duch de Juneda (novembre del 2011)
Ens avisen dels perills de pensar.
Ben mirat, és un esforç prescindible,
havent-hi qui ja pensa per nosaltres.
A més, tenim diversos maldecaps,
entre deutes i pretensions d’origen
comparatiu. Som aus domesticades,
de corral, i només sabem queixar-nos
quan és buit el cóm o l’abeurador.
Rere el filat i lluny de les guineus,
vivim immunes a les estadístiques
i amortallats amb la comoditat
d’un sistema, perfecte i ergonòmic,
basat en una fórmula ancestral
per atreure i reciclar els impulsos
de qui pretenia canviar-ho tot
i ara pensa i decideix per nosaltres.
Som excessivament condescendents
i de seguida ens concedim l’indult.
Volem regenerar-nos, prosperar,
tramitar les promeses que ens honoren
i replantejar-nos aquelles altres
que havíem esbombat a fi de bé.
Censurem els interessos obscurs
fent veure que reneguem dels principis
més comprometedors o perillosos,
i en qualsevol cas pactem les renúncies,
però se’ns descontrolen els instints.
«Ja se sap, som humans» –ens escudem,
i amb aquesta proclama universal
resumim perquè som els únics éssers
que, si convé, perfeccionem les tàctiques
a l’hora de repetir els errors.