Embedded Files
En taxi!
Uns versos inspirats en l'obra Taxi, de Lluïsa Jover, escrits amb motiu de l'exposició L'art de la il·lustració.
I amb un petit record d'infantesa ben present, del qual també n'adjunto la imatge que en dona fe 😊
El joc de l’oca
Dibuix-collage. 26 x 26 cm
Una imatge divertida
m’ha desvetllat el record
del nyec viu d’ànecs i d’oques
que fugien del seu clos.
Amb un toc de fantasia
i un pessic de bon humor,
he adaptat la cantarella
que em sabia bé de cor.
I és que guaita, ves per on,
s’hi prestava la cançó...
Les oques van en taxi,
en taxi, en taxi;
les oques van en taxi,
i els ànecs també,
i els ànecs també!
Posem-los-ho ben fàcil,
ben fàcil, ben fàcil,
posem-los-ho ben fàcil,
sense escarafalls:
la RENFE fa estralls!
Pausa
A Josep Baqués, inspirada en la seva obra Figures amb bodegó de fruites, escrita amb motiu de l'exposició Lirisme màgic.
Quan el cos grua la pau de l'oblit,
o simplement la treva d’un renec
–perquè sap, contra ment i saviesa,
que la vida és un mar a la deriva–,
tanco els ulls i veig la taula parada
d'un captard de silencis guaridors.
Damunt les estovalles, la fruitera
plena d’estius, de tardors i d’aromes
que percebo com íntimes besades.
Són essències viscudes temps ha,
retalls de joventut que es desdibuixen
i esqueixos d’un passat que es reverbera
en les vides que em toquen més de prop.
Esberlo la polpa sucosa i fèrtil
amb un mossec delerós de nostàlgia
que intento contenir malgrat l'instint.
De cop i volta, noto tres presències
que em desvetllen del son i em lleven l’aura
d’una calma tant fecunda com plàcida.
Són les muses, i totes tres alhora
em diuen que aquest gaudi és el bressol
d’un art que es va forjant a poc a poc...
Figures amb bodegó de fruites
Oli sobre llenç
64 x 54 cm
Els poemes següents han servit per acompanyar dues il·lustracions del fulletó titulat L'art del gravat, editat per l'Associació Art Primilia amb motiu de l'exposició homònima.
La Seu d'Urgell, de Camila Monasterio
Instant
Raconades d’humitat i d’històriaenvernissen els carrers enllosatsi els murs de pedra viva on llisca el temps.M’aturo. Retallades en la fosca,quatre siluetes pessigollegenl’aire on sojorna el silenci. Somric.El meu viatge és breu, no sé res més.Aporto l’admiració per l’obra, tant esplèndida com quotidiana,d’un monument on s’ajoca el passat.M’aclivella l’essència del dubtequan vull dominar l’intent de concebresi jo també formo part del conjunt.L’art es perfecciona amb qui el contempla,però soc tan efímer, tan minúscul...De sobte, mirant les ombres humanesdel carrer, hi endevino fesomiesi expressions que reconec d’antuvi.Parpellejo mentre el batall solemnem’informa d’allò més intranscendent:l’hora exacta d’un instant irreal. O l’he viscut? El dubte no perdona...
Raconades d’humitat i d’històriaenvernissen els carrers enllosatsi els murs de pedra viva on llisca el temps.M’aturo. Retallades en la fosca,quatre siluetes pessigollegenl’aire on sojorna el silenci. Somric.El meu viatge és breu, no sé res més.Aporto l’admiració per l’obra, tant esplèndida com quotidiana,d’un monument on s’ajoca el passat.M’aclivella l’essència del dubtequan vull dominar l’intent de concebresi jo també formo part del conjunt.L’art es perfecciona amb qui el contempla,però soc tan efímer, tan minúscul...De sobte, mirant les ombres humanesdel carrer, hi endevino fesomiesi expressions que reconec d’antuvi.Parpellejo mentre el batall solemnem’informa d’allò més intranscendent:l’hora exacta d’un instant irreal. O l’he viscut? El dubte no perdona...
Desintegració
Corbes sinuoses d’una figuraa vista d’ocell, en dies blavíssims.Veig capes de misteri polimòrfic,enrevessat i ostensiblement càrstic.Meandres d’avencs foscos, de rius mortson ja no brilla l’aigua cristal·lina per l’avenç ombriu del canvi climàtic.Camins on hem perdut la dignitatcercant un benestar fartís i eixorcper sadollar la fam del primer món.Veig la imatge grotesca d’una mòmiaque, mentre perd les benes, es corromp.
Corbes sinuoses d’una figuraa vista d’ocell, en dies blavíssims.Veig capes de misteri polimòrfic,enrevessat i ostensiblement càrstic.Meandres d’avencs foscos, de rius mortson ja no brilla l’aigua cristal·lina per l’avenç ombriu del canvi climàtic.Camins on hem perdut la dignitatcercant un benestar fartís i eixorcper sadollar la fam del primer món.Veig la imatge grotesca d’una mòmiaque, mentre perd les benes, es corromp.
Figura, d'Isabel Domínguez
Page updated
Google Sites
Report abuse