«El sueño de la razón produce monstruos»

Francisco de Goya

Omnipotents, sense pors ni follies,

resseguirem els límits de la vida

amb l’impuls d’una rauxa ingovernable.

La màgia d’un laberint il·lògic

ens obrirà camins insospitats

entre imatges vitals i conegudes.

Enllaçarem records i expectatives,

escenes quotidianes i edèniques,

personatges amistosos i hostils.

Al capdavall, encara som infants

malgrat el llast, tothora més feixuc,

dels errors que degraden la certesa.

Viurem l’embat d’un realisme dúctil

amb la impressió, volàtil i absurda,

d’una falsa perdurabilitat.

Després d’unes hores intemporals,

postergarem les gestes trepidants

obrint els ulls i combatent els monstres.