De perversions i guerres

Segon premi en la modalitat de poesia en llengua catalana del 34è Concurs Literari de Nou Barris (2022)

«Avui ha mort la innocència.On són els nens del món?»
Teresa Ribera i Icart, A cops de mall



Parlen d’acords, de consells, d’equilibris,

de riscos, d’amenaces, d’invectives,

de camàndules i de banys de masses.

Un sol error pot gavanyar la calma.


Volen més temps, perquè el joc de la guerra

–el joc viril de marcar territori–

és complicat, i requereix fermesa.

Un pas en fals pot malmenar la treva.


De lluny estant, en sospesem els greuges,

efectes torbadors d’aquell conflicte,

i repassem el garbuix de batalles

que fan, del món, un camp de la vergonya.


En qualsevol combat on la gent malda

només per sobreviure i protegir-se,

s’escupen bravates injurioses

que demoleixen pobles i cultures.


I en acabat, només es fa recompte:

cadàvers, cossos mutilats, destrosses,

criatures despersonalitzades

i diners, que hi seran per fer negoci.


Capricis o deliris megalòmans

perverteixen la base dels principis

i el sentit de les paraules senzilles.

M’atordeixen quan parlen de justícia.


De guerres n’hem patit, a casa nostra,

per imposar domini, per enveja,

per demostrar que l’ordre és infal·lible

o perquè, simplement, triomfa l’odi.


Mentre mig món es queda sense engrunes,

les elits, com una plaga maligna,

amassen el destí de les persones

i l’espremen en benefici propi.


Per tot això, no vull sentir promeses

ni que em parlin de pactes o de gestes.

Que els líders es confitin les almoines

i que em deixin en pau, ja no m’enganyen.


El crit més angoixant és el silenci.

L’entorn més dolorós és el no-res.

La por més crua és viure sense vida.

La pau més falsa és creure en el poder.




Des d'aquest apartat, podeu expressar opinions sobre la vostra visita en aquest lloc web, o comentar les obres o els textos que hagueu llegit. També podeu formular suggeriments o propostes de millora. Tots aquests comentaris seran visibles per a la resta d'internautes.