Baixamar

Primer premi en la 18a convocatòria dels Premis de Poesia Francesc Blancher (2021)


Baixa la marea a la platja dels records.

Diuen que l’oceà no és tan imprevisible,

que amb la lluna i el sol se’n prediuen els cicles

i que el batecs del món hi ressonen constants.


Les ones del present deixen l’arena nua.

S’emporten cap endins els tresors de la vida.

En resten pocs detalls, bocins de bagatel·la,

els quatre referents per no perdre el sentit.


Quan es replega l’aigua, xisclen les gavines,

i entre remor de fons i llaçades d’escuma,

ressegueixo amb la vista la ribera humida.

La densa salabror m’impregna tot el cos.


Cristalls diamantins damunt la sorra fosca

em retornen l’encís dels moments oblidats.

Aquests flaixos de llum, espurnejants com mai,

s’amaren de l’oreig que m’abraça i m’acull.


No dubto a fer-los meus ni a sentir-ne l’escalf

perquè són part de mi com els secrets del cor.

Un gran cargol de mar em murmura qui sóc

i em diu «mira endavant, no deixis d’avançar».



Des d'aquest apartat, podeu expressar opinions sobre la vostra visita en aquest lloc web, o comentar les obres o els textos que hagueu llegit. També podeu formular suggeriments o propostes de millora. Tots aquests comentaris seran visibles per a la resta d'internautes.