Línies que guien colors,

colors que contrasten amb força,

força que immunitza la ment,

ment que s’evadeix entre línies...

Improviso sons que m’agraden;

flueixen, i viuen, i es mouen,

i em mouen, i em porten on volen

i els vull perquè em porten el ritme.

Un ritme vital i melòdic,

eclèctic, addictiu, enèrgic,

morat i amb les portes obertes

al món de les formes diverses.

Ventall de colors i somriures

que creixen amb el swing alegre

i es fonen, potser melancòlics,

en aires de complicitat.

I el cicle, de nou, recomença;

la Jazz-Band no para de créixer

dins l’ànima mestissa i plena

d’una massa de gent que balla...

...i balla ... i balla... i balla!