Acceptació

Si mai em guia algú,

que m’allargui la mà

i en picar-me l’ullet

em digui: «caminem!

És hora d’avançar

cap a destins incerts,

on esmicolar el llast

d’haver de creure en tu.

T’han esculpit la ment

perquè encaixis al rusc,

i el teu paper vital

sigui cuidar l’instint

Així s’escola el temps,

amb gestes i dissorts,

iniquitat, progrés

i un bombardeig de mots.

El confort és la pau

que tempera la sang,

sense causar dolor

ni danys col·laterals.

I si un gir de guió

pot fer dubtar un instant,

recordem que en el fons

tot és darwinià.

Amb el ritme abaltit

per cicles prefixats,

busquem culpables lluny

d’allò que ens han fet ser.

I espero, tanmateix,

que algú em doni la mà,

perquè vull mantenir

l’ombra d’un somni mort...


Des d'aquest apartat, podeu expressar opinions sobre la vostra visita en aquest lloc web, o comentar les obres o els textos que hagueu llegit. També podeu formular suggeriments o propostes de millora. Tots aquests comentaris seran visibles per a la resta d'internautes.