Poemes il·lustrats
Els poemes següents han servit per acompanyar dues il·lustracions del fulletó titulat L'art del gravat, editat per l'Associació Art Primilia amb motiu de l'exposició homònima.
La Seu d'Urgell, de Camila Monasterio
Instant
Raconades d’humitat i d’històriaenvernissen els carrers enllosatsi els murs de pedra viva on llisca el temps.M’aturo. Retallades en la fosca,quatre siluetes pessigollegenl’aire on sojorna el silenci. Somric.El meu viatge és breu, no sé res més.Aporto l’admiració per l’obra, tant esplèndida com quotidiana,d’un monument on s’ajoca el passat.M’aclivella l’essència del dubtequan vull dominar l’intent de concebresi jo també formo part del conjunt.L’art es perfecciona amb qui el contempla,però soc tan efímer, tan minúscul...De sobte, mirant les ombres humanesdel carrer, hi endevino fesomiesi expressions que reconec d’antuvi.Parpellejo mentre el batall solemnem’informa d’allò més intranscendent:l’hora exacta d’un instant irreal. O l’he viscut? El dubte no perdona...
Raconades d’humitat i d’històriaenvernissen els carrers enllosatsi els murs de pedra viva on llisca el temps.M’aturo. Retallades en la fosca,quatre siluetes pessigollegenl’aire on sojorna el silenci. Somric.El meu viatge és breu, no sé res més.Aporto l’admiració per l’obra, tant esplèndida com quotidiana,d’un monument on s’ajoca el passat.M’aclivella l’essència del dubtequan vull dominar l’intent de concebresi jo també formo part del conjunt.L’art es perfecciona amb qui el contempla,però soc tan efímer, tan minúscul...De sobte, mirant les ombres humanesdel carrer, hi endevino fesomiesi expressions que reconec d’antuvi.Parpellejo mentre el batall solemnem’informa d’allò més intranscendent:l’hora exacta d’un instant irreal. O l’he viscut? El dubte no perdona...
Figura, d'Isabel Domínguez
Desintegració
Corbes sinuoses d’una figuraa vista d’ocell, en dies blavíssims.Veig capes de misteri polimòrfic,enrevessat i ostensiblement càrstic.Meandres d’avencs foscos, de rius mortson ja no brilla l’aigua cristal·lina per l’avenç ombriu del canvi climàtic.Camins on hem perdut la dignitatcercant un benestar fartís i eixorcper sadollar la fam del primer món.Veig la imatge grotesca d’una mòmiaque, mentre perd les benes, es corromp.
Corbes sinuoses d’una figuraa vista d’ocell, en dies blavíssims.Veig capes de misteri polimòrfic,enrevessat i ostensiblement càrstic.Meandres d’avencs foscos, de rius mortson ja no brilla l’aigua cristal·lina per l’avenç ombriu del canvi climàtic.Camins on hem perdut la dignitatcercant un benestar fartís i eixorcper sadollar la fam del primer món.Veig la imatge grotesca d’una mòmiaque, mentre perd les benes, es corromp.