L'extinció de les autoritzacions en l'àmbit de l'estrangeria: la seva eficàcia en el temps

Última actualització del document: 18/06/2019


(inclou un apartat sobre la Sentència del Tribunal Suprem 1797/2018, de 18 de desembre [recurs de cassació 6321/2017], relativa a la improcedència d'extingir autoritzacions ja caducades i a la valoració dels incompliments que motivarien aquestes extincions en un moment futur: el de l'eventual sol·licitud d'una autorització de llarga durada)

Abstract

En l’àmbit de l’estrangeria, la llei reguladora del procediment administratiu comú regeix de forma supletòria. Això permet que la normativa pròpia d’aquesta matèria, tant la de rang legal com la de naturalesa reglamentària, pugui contenir disposicions específiques en relació amb el procediment administratiu i amb les característiques dels actes administratius dictats pels òrgans competents. Tanmateix, no s’ha fet ús d’aquesta facultat a l’hora d’articular les extincions del dret de les persones immigrades a romandre en territori espanyol, sobre les quals se’ls arriba a pressuposar uns efectes que, en ocasions, poden col·lidir amb les garanties establertes a la referida llei del procediment administratiu comú. En aquest treball se sistematitzen els principals supòsits d'extincions d'autoritzacions de residència que despleguen diversos efectes en el temps, analitzant la seva particular problemàtica i proposant millores normatives o en la seva interpretació.

En qualsevol cas, l’eficàcia de les extincions també depèn de la causa que les origina, una circumstància que condiciona l’exigència, o no, d’un pronunciament administratiu específic per extingir el dret en qüestió. Entre les aportacions que es realitzen es defensa que, en aquells casos en què sigui pertinent un acte constitutiu de l'extinció, sigui necessari tramitar un procediment contradictori que, de forma inevitable, es trobarà condicionat per les singularitats pròpies de l’estrangeria. Aquesta matèria resulta especialment sensible perquè concerneix l’interès general de l’Estat i afecta els drets personalíssims de les persones immigrades. En qualsevol cas, aquestes singularitats no han de servir per justificar una disminució de les garanties comunes que els administrats han de tenir davant de les Administracions públiques, tal com es desprèn de l'article 149.1.18 de la Constitució.

L'extinció de les autoritzacions en l'àmbit de l'estrangeria (2017-2018).pdf

Abstract

En el ámbito de la extranjería, la ley reguladora del procedimiento administrativo común rige de forma supletoria. Ello permite que la normativa propia de esta materia, tanto la de rango legal como la de naturaleza reglamentaria, pueda contener disposiciones específicas en relación con el procedimiento administrativo y con las características de los actos administrativos dictados por los órganos competentes. Sin embargo, no se ha hecho uso de esta facultad a la hora de articular las extinciones del derecho de las personas inmigradas a permanecer en territorio español, sobre las cuales se les llega a presuponer unos efectos que, en ocasiones, pueden colidir con las garantías establecidas en la referida ley del procedimiento administrativo común. En este trabajo se sistematizan los principales supuestos de extinciones de autorizaciones de residencia que despliegan varios efectos en el tiempo, analizando a su particular problemática y proponiendo mejoras normativas o de interpretación.

En cualquier caso, la eficacia de las extinciones también depende de la causa que las origina, una circunstancia que condiciona la exigencia, o no, de un pronunciamiento administrativo específico para extinguir el derecho en cuestión. Entre las aportaciones que se realizan se defiende que, en aquellos casos en que sea pertinente un acto constitutivo de la extinción, fuere necesario tramitar un procedimiento contradictorio que, de forma inevitable, se encontrará condicionado por las singularidades propias de la extranjería. Esta materia resulta especialmente sensible porque concierne el interés general del Estado y afecta los derechos personalísimos de las personas inmigradas. Sea como fuere, estas singularidades no deben servir para justificar una disminución de las garantías comunes que los administrados deben tener ante las Administraciones públicas, tal como se desprende del artículo 149.1.18 de la Constitución.

La extinción de las autorizaciones en el ámbito de la extranjería (2017-2018).pdf