Remor de fons
Primer Premi en el VI Concurs de Poesia La Mar de Lletres (Calafell, desembre de 2006)
Flueix el temps cremós sobre les ones,
dreçant les veles com clivelles blau
enllà. M'angoixa aquest silenci d'hores
properes, l'ombra humida d'un llinatge
d'aigua-sal. L'embasta d'incertituds
que enterbolien l'aire avui tan sols
difuminen l'horitzó. M'enlluernen
els càlids contrastos impressionistes
d'un vals lleuger de frisors i perfums.
La cadència que els uneix murmura
el secret encriptat i fragmentari
del destí. Me'n fa partícip, ho sé,
però em sento indefens i nu davant
d'aquella intrusa i voraç persistència
que la brisa sagna per enclavar-me-la
retina endins. Flagel·la l'esperit
de totes les volubles, versemblants
i falses percepcions de l'avenir.
¿Per què se'n riu, dels anhels i conjurs,
l'ingràvid zèfir que lleva i s'emporta
el vel de tantes solituds? ¿M'esquiva
com si fos un pària que mai no
podrà imaginar-se els límits del temple
del saber? ¿M'ignora perquè mai no
podré desxifrar allò que m'explica
malendreçant remors irregulars
al clos de l'èter? ¿O sols compadeix
la raó humana, incapaç d'encabir
parcel·les de futur endevinat?
Se'n burlen de tot, la brisa i el mar,
i ho fan a despit de barques i ports.
Saben qui som, què volem i on pactem
les nostres inconfessables renúncies,
malgrat que els importa ben poc, saber-ho.
Ens abalteixen i ens liben el nèctar
de les nostres contradiccions, febleses
i temences, abstraient-nos de tot
mentre flueix el temps cremós i es trenca
el plaent silenci amb una enigmàtica
remor de fons.