Primer Premi en el VI Concurs de Poesia La Mar de Lletres (Calafell, desembre de 2006)

Flueix el temps cremós sobre les ones,

dreçant les veles com clivelles blau

enllà. M'angoixa aquest silenci d'hores

properes, l'ombra humida d'un llinatge

d'aigua-sal. L'embasta d'incertituds

que enterbolien l'aire avui tan sols

difuminen l'horitzó. M'enlluernen

els càlids contrastos impressionistes

d'un vals lleuger de frisors i perfums.

La cadència que els uneix murmura

el secret encriptat i fragmentari

del destí. Me'n fa partícip, ho sé,

però em sento indefens i nu davant

d'aquella intrusa i voraç persistència

que la brisa sagna per enclavar-me-la

retina endins. Flagel·la l'esperit

de totes les volubles, versemblants

i falses percepcions de l'avenir.

¿Per què se'n riu, dels anhels i conjurs,

l'ingràvid zèfir que lleva i s'emporta

el vel de tantes solituds? ¿M'esquiva

com si fos un pària que mai no

podrà imaginar-se els límits del temple

del saber? ¿M'ignora perquè mai no

podré desxifrar allò que m'explica

malendreçant remors irregulars

al clos de l'èter? ¿O sols compadeix

la raó humana, incapaç d'encabir

parcel·les de futur endevinat?

Se'n burlen de tot, la brisa i el mar,

i ho fan a despit de barques i ports.

Saben qui som, què volem i on pactem

les nostres inconfessables renúncies,

malgrat que els importa ben poc, saber-ho.

Ens abalteixen i ens liben el nèctar

de les nostres contradiccions, febleses

i temences, abstraient-nos de tot

mentre flueix el temps cremós i es trenca

el plaent silenci amb una enigmàtica

remor de fons.