Fent camí

Aquest poema ha estat la meva contribució al projecte «Per la vida, arts i lletres solidàries», un projecte de artístic i literari de l'Associació de Relataires en Català els beneficis del qual es destinen a La Marató 2018

Amb tot el blau del mar i amb tot el blau del cel,

amb la llum refulgent que irisa el balanceig,

amb l’estol de colors brillant entre els dos blaus

i amb l’estímul d’un vent que renova els confins,

recompondrem l’encís de viure sense por,

de saber que el no-res és consumir-se sol,

d’oferir la virtut de compartir dolor,

d’aprendre a començar quan tot ja sembla fet.


I jo et prendré la mà perquè vull fer camí,

salpant del meu present vers el nostre futur,

per descobrir que som allò que vulguem ser,

per escoltar batecs d’esperança i conhort.

Et necessito a prop per sentir-me segur,

per poder-te oferir el somriure del cor;

és tot el que jo tinc –menys del que m’has donat–

per veure l’horitzó des de la platja estant.


No deixis mai de ser, malgrat els contratemps,

qui manté la il·lusió, la força i el desig.

Cada moment és nou, cada segon és viu;

et miro en el record i et sento al meu costat...