Descoberta
Primer Premi en la categoria sènior del Xè Premi de Poesia Antoni Isern (Alcover, desembre del 2009)
¿Què em diverteix, de la rutina densa
que m’abraona? Deu ser la proesa
inexplicable de l’evolució,
aquella maquinària voraç
que concedeix escassos al·licients.
A vegades enyoro l’aventura
mai viscuda, mentre esquivo el perquè
de la renúncia. Llavors em deixo
seduir per les quimeres forçades
de llibres fantàstics i laberíntics.
Entretinc les hores amb il·lusions,
perquè no sempre és bo tocar de peus
a terra i forjar la mera existència.
L’emoció emergeix poques vegades
a l’oceà de la monotonia,
però no m’aclapara la presència
volàtil d’aquesta virtut, efímera
i esmunyedissa. La puc retrobar
desposseint-me del pes d’una làpida
que mutila, condiciona o aplaça
la descoberta d’un món interior.