Primer Premi en la categoria sènior del Xè Premi de Poesia Antoni Isern (Alcover, desembre del 2009)

¿Què em diverteix, de la rutina densa

que m’abraona? Deu ser la proesa

inexplicable de l’evolució,

aquella maquinària voraç

que concedeix escassos al·licients.

A vegades enyoro l’aventura

mai viscuda, mentre esquivo el perquè

de la renúncia. Llavors em deixo

seduir per les quimeres forçades

de llibres fantàstics i laberíntics.

Entretinc les hores amb il·lusions,

perquè no sempre és bo tocar de peus

a terra i forjar la mera existència.

L’emoció emergeix poques vegades

a l’oceà de la monotonia,

però no m’aclapara la presència

volàtil d’aquesta virtut, efímera

i esmunyedissa. La puc retrobar

desposseint-me del pes d’una làpida

que mutila, condiciona o aplaça

la descoberta d’un món interior.