Brisa

Finalista en la segona edició del Concurs Literari de la Festa Major de Gràcia (Barcelona, 2005)

Gotegen silencis

estremint la calma

d’una hora perduda

a l’ombra del mar.


Clarobscurs de tarda

creuant parets blanques

flirteig de contrastos

que emmarquen l’esguard.


Esquerdes humides

que esquincen els ecos,

llançant les paraules

als quatre confins.


La brisa pentina

escalats de vida

i nuesa còmplice

de dolços verins.


Damunt d’una roca

la plana arrugada

d’aquella llibreta

que sap tant de mi,


resta temptadora

i mig adormida,

platejant les aigües

d’un xic de destí.


Són corbes de tinta

que evoquen miratges,

ombres que s’aboquen

al buit emblanquit.


No hi ha més deriva

que el somni que plana

a la descoberta

d’un món adormit.


Aquesta vegada

no escric el poema,

volàtil textura

d’imatges i sons.


Respiro les lletres

d’aquest egoisme,

per inflar les veles

d’alè de cançons.


Balades que vibrin

al so d’ones braves,

cadència d’onades

de mil i un colors.


Enllaços de ritmes

profunds i melòdics

que uneixin distàncies,

buidors i enyorances,

hiverns, primaveres,

estius i tardors.