Aires d'abril

***

Viure d'art

Aires d'abril


Reescrivim la llegenda del mite

i en fem trames adaptades als canvis

que construïm de forma col·lectiva.


El nostre món de veus i de silencis

no sempre es pot descriure com voldríem

ni esdevé la utopia desitjada.


És per això que entreteixim històries

amb les faules, intemporals i antigues,

que ens parlen de conflictes i de reptes.


Al capdavall, necessitem paraules,

aforismes, paradoxes, metàfores,

divises, comparacions i el·lipsis.


Tot, en conjunt, és part indestriable

d’aquest paisatge fèrtil i titànic

que és la cultura, l’ànima del poble.


No calen dracs, ni espases que els abatin;

n’hi ha prou amb reescriure la llegenda

per ser-ne, més que mai, protagonista.


Viure d'art


El nostre petit món imaginari

malviu com un teatre decadent

i a despit de qui maltracta el teatre.

Ens movem al compàs de melodies

que llimen les asprors de l’estat d’ànim

sense saber ni qui les ha creades.

Busquem enfocaments o punts de vista

i els adaptem, si cal, al nostre gust,

transmutant-los; mai no partim de zero.

Volem desconnectar de les inèrcies

amb sortides i entreteniments fàcils

que eludeixin els esforços mentals.

Tanmateix, per combatre la buidor,

ens aboquem al mar de l’intel·lecte

hissant estímuls i atalaiant límits.

Ni aleshores no percebem l’origen

del nostre petit món imaginari,

l’esclat d’un mosaic de creacions...