Tres postals

Primer Premi en el VIIè Certamen Literari en Llengua Catalana, modalitat en vers, convocat per l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família (Barcelona, abril del 2005)

Llum de tarda


Diria que allò que vaig veure

fou la llum d'una tarda d'estiu,

filtrant-se a traves dels pollancres,

nedant, en reflexos, al riu.


Fonent-se entre joncs i fenassos,

perdent-se en penombres i rocs,

saltant daltabaix de vorades,

creuant les arcades dels ponts.


I enlairant-se, nua, tot d'una,

va alçar-se daurant el seu to,

dissipant-se en l'oratge càlid

d'aquell sensual horitzó.


Temps soluble


Mentre decau la blavor de la tarda,

crisàlide dels somnis que vindran,

s'intueix el pleniluni que s'atansa

sufocant l'incipient obscuritat.


Des de la lleixa de la llar de foc,

cremosa de pols espessa i antiga,

reposa la imatge borrosa, incolora,

del son enganyós d'aquella postal.


A fora descansen els aires noctàmbuls.

Grinyola, tot sol, el vell gronxador.

Avança i recula al compàs d'una història

que enllaça el passat i el futur al present.


Gràcies per la postal


Avui he vist el mar en una imatge

i, mentre la tocava, n'he sentit la remor

que se m'enduia les paraules d'un silenci

entre cases blanques d'un poble de pescadors.

La cadència d'un temps que s'aturava

per emmarcar l'instant de l'infinit

m'ha fet sentir el compàs d'unes onades

potser distants, però vives a despit

de la calma d'uns aires que respirava

tot i ser tan lluny de l'idíl·lic paradís...